Pensar-se que ha descobert una cosa que ja és coneguda de tothom
Com el miracle de Mahoma, que es va adormir al sol i es va despertar a l'ombra
Inventar la pólvora
Haver inventat la sopa d'all
Catarroja descoberta!
Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses
Burro de dos crits
Adquirir uns coneixements des de la infància
Mamar (alguna cosa) amb la llet
Prendre ensenyament del que ha experimentat perquè no torni a passar
Prendre pedretes
Treure la llana del clatell
Que excel·leix en el seu ram
Ser un cap de brot
Ser cap d'ala
Ser un as
Ser un fora de sèrie
Ser un primera espasa
Bestiesa
Ànima de cadafet
Beneit del cabàs
Cap d'estornell
Cap de carabassa
Cap de meló
Cap de suro
Cap gros
Dur com un ou de mona
Dur de cap
No allargar gaire
No cabre quelcom a la barretina
No calar gaire
No despenjar de gaire alt
No entendre pilota
No entendre-hi un borrall
No allargar gaire
No hi ha més que el que Déu ha posat
No saber algú on té la cara
No saber ni la a
No saber on té la cara
No saber-se mocar
No tenir res al tupí
No veure'n dos dalt d'un burro
No tenir dos dits de front
No veure-hi més enllà del nas
Tros de sabatot
No veure un bou a tres passos
Ser curt de gambals
Ser de suro
Ser més burro que una guatlla mirant-se a l'espill
Ser un babau cistella
Ser un cervell moll
Ser un cap buit
Ser un sopes
Ser una crosta
Ser una bajoca
Tenir ànima de càntir
Tenir la closca dura
Tenir pega als ulls
Tenir un cervell de canari
Tenir un cervell de gat
Ser curt de vista
No trobaries aigua ni a la mar
Confondre les coses
Confondre la gimnàstica amb la magnèsia
Confondre els ous amb els cargols
Prendre la "a" per la "b"
Saber bé els racons d'un lloc determinat
Saber on es penja el llum
Assabentat
Estar en antena
Estar al corrent
Estar al cas
Copsar ràpidament alguna cosa
Caçar al vol
Agafar al vol
Veure d'una hora lluny
Veure allò que hi ha de fals sota una bona aparença
Descobrir el marro
Descobrir-se el pastís
Veure el llató
Fer saltar la llebre
Llevar el vel
Treure la pota
Treure a la llum
Equivocar-se completament
Anar errat de comptes
Anar lluny d'osques
Equivocar-se de mig a mig
Fatigar-se pensant, cercant la solució d'un problema
Gratar-se el cap
Esprémer-se el cervell
Escalfar-se el cap
Fer-ho espès
Trencar-se el cap
Trencar-se les banyes
Experiència
Conèixer el percal
Posar-hi call
Haver deixat la corfa de l'ou
Saber-la llarga
Saber del llim de les olles
Saber per on va el carro
Saber per les ungles
Saber el pa que s'hi dona
Ser gat vell
Tenir el cul pelat
Tenir-ho per la mà
Ser camí batut
Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes
Tenir esperons
Tenir totes les dents
Tenir un pam de barba
Fer les coses sense reflexió
Ser una cabra boja
Fer un disbarat
Ficada de peus
Ficar el cap al cove
Ficar el rem
Ficar els peus a la galleda
Fer-la blava
Fer-la bona
Fer-ne una de grossa
Fer-ne una com un cove
Haver fet un pa com una hòstia
Habilitat
Més val talent que pa de foment
No ser manxol
Tenir-hi la mà trencada
Saber-ne de cada mà
Ser bo per la forca i el rampill
Ser de l'ull del vent
Ser el més pintat
Tenir bona grapa
Tenir mà
Tenir mans de fada
Tenir mans de plata
Tenir mà esquerra
Tenir manetes
Tindre moltes mans
Ignorar una part de la qüestió
Sentir el vent i no saber de quin corrent
Sentir tocar campanes i no saber on
No saber, de la missa, la meitat
Ignorar un tema
Baixar de l'hort
Baixar de la figuera
Baixar de l'ase
Dormir a la palla
Estar en dejú
No saber quin dia menja pa
No saber el que es pesca
No saber quin gust té
Ser un pregadeu de rostoll
Venir d'Arbeca
Inhabilitat
Ser un patata
Ser una cafetera russa
Ser un llum
Tenir males mans
Ingenu
Anar amb el lliri a la mà
Caure del niu
Combregar a la cuina
Combregar amb rodes de molí
Taronja sense suc
Tenir molta llana al clatell
Inexperiència
No haver sortit de la closca
Anar venut
Ser a les beceroles
Fadrins de la primera calda
No haver sortit de la falda de la mara
Ser de la primera volada
No haver vist el món sinó per un forat
Haver nascut tard
Veure el món per un forat
No entendre res
Restar en blanc
Restare a l'escapça
Infatigable pel que fa al treball mental
Cap de ferro
No veure una cosa palesa
No veure-hi més enllà del nas
Tenir els ulls al clatell
Tenir pa a l'ull
Tenir lleganyes en l'ull
Tenir teranyines als ulls
No saber per on començar
No saber per quin cap començar
Pensar una cosa sense manifestar-ho
Pensar entre si
Perdre la concentració
Perdre el punt
Voler ensenyar erudició
Saber més que el llibre de les set sivelles
Ser un setciències
Quan no s'ha entès bé la missió
Anar per ase i tornar per burro
Requerir habilitat
Demanar dits
Resoldre una qüestió difícil
Encertar el pinyol
Treure'n l'aigua clara
Despenjar la pilota
Saviesa
Saber més que la Justícia
Saber més que l'oli ranci
Saber més que les rates d'església
Saber més que set bisbes
Saber-ne un niu
Saber les coses per inspiració divina, o sense estudiar-les
Tenir la ciència infusa
Autosuficient
Anar amb les calces ben cordades
Fer-s'ho i desfer-s'ho
Coneixement fiable
Saber-ho de bona tinta
Saber-ho de ciència certa
Saber-ho a dreta ciència
Saber-ho de bona ciència
Saber per un bon conducte
Saber molt bé alguna cosa
Saber per les ungles
Tenir una cosa pel cap dels dits
Ser un mal professional
Ser el sastre dels gegants
Tenir bona memòria
Tenir memòria d'elefant
Saber moltes coses, però de manera desordenada
Ser un calaix de sastre
Agafar el fil d'un tema
Tenir alguna cosa apamada
Tenir l'ham agafat
Tenir sobtadament una idea
Encendre's la llumeta
Tenir una noció imprecisa d'una cosa
Saber el vent, i no saber el torrent
Una cosa sense sentit
No tenir cap ni peus
No tenir ni cap ni centener
Català 
Português do Brasil
*S’ha descobert el lio: Catarroja descoberta!
*assumpte: tema, afer, qüestió
*sentit n. : sens, trellat
*tonto, *burro
No calar gaire : REPETIT (catanyol?)
*No veure’n dos dalt d’un burro: catanyol: ser curt de vista, ser curt de mires
*calaix de sastre fig. / barrija-barreja / barrejadís / barrejadissa. V. *Popurri
*ni al mar: ni tan sols A (la) mar
No tenir dos dits de front: catanyol
“fer visible la concepció de la qüestió” ??
*ciència certa (a ~) / ciència certa (de ~) / de bona ciència / a dreta ciència / de bona part / de bona font / de bona tinta (a la segura, de segur, del cert, sens dubte, amb tota seguretat, per bon conducte, amb garanties de veritat) (amb certesa; conscientment i voluntàriament, amb plena coneixença o intenció; expressament. fr. de certaine science). V. *Sabendes de (a ~) | a dret saber / a cient / a dretcient / a gratcient / a dret seny / de pensa acordada / amb pensa deliberada / sabentment / cientment (conscientment i voluntàriament, a propòsit, amb plena coneixença o intenció; expressament) (≠ a dretes, a son endret Bal. : com cal, de la manera que cal, així com pertoca, justament, bé). V. Exprés
Venir d’Arbeca: baixar de l’hort, de l’ase
*No papar-ne ni una; catanyol total
*Quedar-se: estar, restar, romandre
GRATAR-se: humans i animals
Rascar: les coses
*Ficar la pota (meter la pata) : catanyol