Afortunat
Néixer amb el pa sota l'aixella
Posar tots els recursos en una empresa
Fer un vaitot
Posar tota la carn a la grallera
Arruïnar
Arrabassar un ronyó a algú
Deixar (algú) amb la camisa a l'esquena
Deixar algú a l'escapça
Escurar la butxaca a algú
Arruïnar-se
Anar a les roques
Arribar al cul del sac
Ballar de capoll
Avar
A mão de doar, a fizeram cortar
Més estret que una fulla de pi
No menjar per no cagar
Não dar nem a hora do relógio
No donaria una pansa a Déu
La mar, com més té, més brama
Ser amic de santa creu
Ser da casa do Apertado
Ser da casa da Mão Fechada
Ser de la confraria de l'estalvi
Ser da Virgem da Mão Fechada
Ser de Vilatenim
Ser més estret que l'abril
Ser una rata
Ter as mãos apertadas
Ter a mão fechada
Bé de preu
A bon mercat
A puntades de preu
Tirat de preu
A bones aigües
A can Cent Peles
A cap calé
Vendre a parts de rosari
Car
Car com el foc
Car com putes en Setmana Santa
Costar el bec i les ungles
Costar el pebre
Costar més que les obres de la Seu
Costar un ronyó
Costar un ull de la cara
Cobrar car
Clavar l'ungla
Clavar un bon pessic
Ficar l'ungla
Fer-ho fort
Comprar a crèdit
Comprar a violí
Tancar un negoci sense mirar-s’ho gaire
Comprar gat en sac
Aconseguir diners amb una gran facilitat
Treure diners de sota les pedres
Deixar de pagar
Marxar en un cavall blanc
Sortir per la gatera
Delicte financer comès per algú de destacada posició social
Delicte de guant blanc
Delicte de coll blanc
Voler guanyar molt sense fer brot
Voler pujar al cel amb carro envelat
Tenir diners disponibles per gastar-los sense necessitat
Diners tiradors
Diners en efectiu
Diners comptants
Diners en metàl·lic
Pagar trinco-trinco
Donar les gràcies per un treball que podria ser remunerat
Paga de frare
Estalviar
Fer bossa
Fer guardiola
Fer muntó
Fer piló
Fer racó
Guardar-se una poma per a la set
Mirar el cèntim
Treure els biaixos
Valer més l'accessori que el principal
Costar més el mall que l'enclusa
Costar més la salsa que el peix
Replegar les cireres i escampar la farina
Replegar les cireres i escampar la farina
Ser la xocolata del lloro
Enriquiment
Anar ferrat
Estar dalt de la roda
Estar forrat
Fer les amèriques
Fer-se bo
Fermar els gossos amb llonganisses
Les penes amb pa, fan de més bon passar
Lluir-li el pèl
Omplir-se les butxaques
Tenir bon ronyó
Tenir el ronyó cobert
Tenir molts pinyons
Tenir on posar la mà
Tocar coure
Tocar diners
Arriscar-ho tot
Jugar-se la camisa
Falta de diners
Amb les mans al cap
Anar fluix d'armilla
Estar amb l'aigua al coll
Estar sense ni cinc
Els tords volen baixos
Ballar-la magra
Ballar-les putes
Cantar el cucut a la pastera
Estar a la sopa
Passar la mà per la paret
Quedar net
Quedar pelat
Restar amb una mà al davant i l'altra al darrere
No tenir de què fer mànigues
Tenir poca llum
Fer un bon negoci
Fer calaix
Fer l'agost
Fer l'Havana
Agafar peix
Treure faves d'olla
Fer senes
Malgastar
Ficar l'olla gran dins la xica
Tirar la casa pel balcó
Tirar la casa per la finestra
Fer un mal negoci
Agafar-se els dits
Fer el negoci d’en Robert amb les cabres
Picar-se els dits
Trencar-se el coll
Guanyar-se la vida
Fer per l'olla
Fer bullir l'olla
Anar pastant i anar coent
Fer la viu-viu
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les mongetes
Guanyar molts diners
Fer diners
Gastador
Allargar més els peus que els llençols
Cagar gras
Estirar més el braç que la màniga
Estirar més el peu que la flassada
No fer cas d’un pa ni d’un penjoll
No fundar cap missa d’onze
Ser l’Hereu Escampa
Tenir la mà foradada
Tirar de veta
Gastar
Gratar la bossa
Gratar-se la butxaca
Rascar-se la butxaca
Gastar la soldada abans de cobrar-la
Anar barca davant nau
Indigència
Passar el barret
Pobre de Jesucrist
Aprofitar
Fer feix de tota llenya
Fer niu de tota brossa
Fer paret de tota pedra
No deixar res per verd
No voler-se ficar en un negoci
No anar de glans
Negociar
Fer fira
El negoci no té entranyes
El poder dels diners
Amb diners, torrons!
Amb diners, torrons, i amb dacsa, esclatifons
Amb diners, torrons; sense diners, cagallons.
Ase amb or ho alcança tot
Pagant, Sant Pere canta
Les feines pagades per endavant solen ser executades malament
Music pagat no fa bon so
Pagar la consumició
Fer el gest
Pagar massa car
Fer-se l'estella
Destret
Fer més badalls que rots
Passar-la magra
Passar-la putes
Viure estret
Perdre's els béns a causa dels deutes
Dur-se-n'ho a la mala trampa
Pobresa
Amb la roba a l'esquena
Anar a coca caliu
Anar a mal borràs
Anar per portes
Estar a la sopa
No tenir cera en les orelles
No tenir de què fer estelles
No tenir de què fer mànigues
No tenir un pa a la post
No tenir una creu per tapar-se els ulls
No tenir un clau
Pelat com una rata
Pelat com una rata d'església
Raó o no raó, el pobre a la presó
Sense haca ni barraca
Ser pelat com una roca
Ser ric com el grill
Tenir el dia i la nit
La caritat, ben entesa, comença per un mateix
Qui paga, mana
Al gust de qui paga, vesteix en Tonet
Robar
Afaitar els diners d'algú
Ser mantingut per altri
Trobar taula parada
Passar amb poca despesa
Passar amb llentilla i mitja
Pobret i alegret
Qui no té tall, rosega els ossos
Mantenir algú
Fer la vida a algú
Haver fer de cagar molts culs
Portar algú a les costelles
Suborn
Fer l'esguerrat
Parar la mà
Untar el carro
Treure els biaixos
Untar les mans
Untar les rodes
Temps difícils
Temps de vaques magres
Una mercadoria que té molta sortida
Vendre's com el pa
Vendre massa barat
Rebentar els preus
Viure sense treballar
Tenir una bona moma
Viure amb l'esquena dreta
Viure de l'aire
Viure de la renda
Viure del tros
Català 
Português do Brasil
Més estret que una FuLLA de pi
quant/com més té, més brama
*barat: (a) bon mercat
Qui no té tall, rosega els oSSos
*Diners en metàL·Lic: catanyol
*Marxar en un cavall blanc: anar-se’n
dur-se-N’ho a la *trampa: parany
*Anar a mal borra: Anar a mal borràs, oi?
avar / avariciós / avarut / carestiós / gasiu / garrepa-garrapa / coquí / cric / mesquí / tacany / taquí / escàs / ronyós / tinyós / escanya-rals / escanyat / estacat / estirat / escarransit / ganyó / agafat / miserable / quera / sòrdid / estret / cagadur / rata / ratàs / ratera R / pixaprim / cagadur / cagamiques / caganer / segarrès / segarreta | amagaolles, amagapinyes, atudacandeles (molt), rapalluïses, ratinya, ratitxa, urpallut (molt), cagaalatxa, cagacebes, cagafil, caganinyetes, caganinyols, cagaprim, caga-ranci(s), cagaarestes, caga-rostes, cagatatxes, culserrat, garfinyard, punyarrapat, punyestret, rinxo, avarinxe, rater (sinònims rossellonesos). Tenir les mans estretes, ser del puny estret, ser de Can Punyestret, ser de Ca l’Estret, ser de Vilatenim, ser de la Verge del puny, no ser de Donasà, ser de la confraria de l’estalvi, la mà de donar, la hi varen tallar, no dóna ni tan sols l’hora ≠ abundós, bogal, pròdig. No menjar per a no cagar: ser molt avar. V. Usurer
*No anar de glans: anar de + n. = catanyol
*fer l’agost: catanyol
Quedar net, Quedar pelat: restar/estar …
Quedar-se amb una mà al davant i l’altra al darrere: restar/estar …