{"id":9144,"date":"2025-09-15T19:44:17","date_gmt":"2025-09-15T22:44:17","guid":{"rendered":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/?p=9144"},"modified":"2025-09-16T15:18:31","modified_gmt":"2025-09-16T18:18:31","slug":"o-caso-da-vara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/o-caso-da-vara\/","title":{"rendered":"El cas de la palmeta"},"content":{"rendered":"
\n
\n

Machado de Assis<\/strong><\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

El Damiao va fugir del seminari a les onze del mat\u00ed d\u2019un divendres d\u2019agost. No estic segur de l\u2019any, per\u00f2 va ser abans del 1850. Pocs minuts despr\u00e9s, es va aturar avergonyit; no havia previst l\u2019efecte que produ\u00efa als ulls dels altres aquell seminarista que caminava espantat, poruc, fugitiu. Desconeixia els carrers, caminava i descaminava, per fi es va aturar. Cap a on aniria? Cap a casa, \u00e9s clar que no; all\u00e0 estava el pare que l\u2019enviaria al seminari una altra vegada, despr\u00e9s d\u2019un c\u00e0stig sever. No aconseguia decidir quin seria el punt de refugi, perqu\u00e8 la sortida havia estat prevista per a m\u00e9s tard; una circumst\u00e0ncia fortu\u00efta l\u2019havia apressat. On aniria? Va pensar en el padr\u00ed, el Joao Carneiro, per\u00f2 el padr\u00ed era un babau sense voluntat pr\u00f2pia, que tot sol no faria res d\u2019\u00fatil. Va ser ell qui l'havia portat al seminari i qui l'havia presentat al rector:<\/p>\n\n\n\n

\u2014Li porto el gran home que algun dia ho ser\u00e0 \u2014va dir al rector.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Vingui, que vingui el gran home, i que tamb\u00e9 sigui humil i bo. La vertadera grandesa \u00e9s senzilla. Noi...<\/p>\n\n\n\n

Tal va ser l\u2019entrada. Poc temps despr\u00e9s, el noi va fugir del seminari. Ara el veiem al carrer, esglaiat, incert, sense encertar ni refugi ni consell; va rec\u00f3rrer de mem\u00f2ria les cases dels parents i dels amics, sense fixar-se en cap d\u2019elles. De sobte, va exclamar:<\/p>\n\n\n\n

\u2014M\u2019agafar\u00e9 a la senyora Rita! Ella mana cridar el padr\u00ed, li diu que vol que me\u2019n vagi del seminari... Potser aix\u00ed...<\/p>\n\n\n\n

La senyora Rita era una v\u00eddua, amiga del Joao Carneiro. El Damiao tenia unes idees vagues d\u2019aquesta situaci\u00f3 i va tractar d\u2019aprofitar-la. On vivia? Estava tan atordit que nom\u00e9s al cap d\u2019uns minuts va recordar on era la casa: a la pla\u00e7a del Capim.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Jes\u00fas, Maria, Josep! Qu\u00e8 hi passa? \u2014va exclamar la senyora Rita, seient al divan on estava reclinada.<\/p>\n\n\n\n

El Damiao havia entrat feia poc, espaventat: tot just havia arribat davant de la casa i va veure passar un capell\u00e0; va empentar la porta que per sort no estava tancada amb clau ni tampoc amb balda. Despr\u00e9s d\u2019entrar, va aguaitar el capell\u00e0 per la gelosia. Aquest no se\u2019n va adonar i va continuar caminant.<\/p>\n\n\n\n

\u2014I ara, senyor Damiao, qu\u00e8 passa? \u2014va exclamar un cop m\u00e9s la mestressa de la casa, que nom\u00e9s ara el va recon\u00e8ixer\u2014. Qu\u00e8 ve a fer aqu\u00ed?<\/p>\n\n\n\n

El Damiao, tremol\u00f3s i gaireb\u00e9 sense poder parlar, li va dir que no tingu\u00e9s por, que no era res; que ho explicaria tot.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Descansi; i expliqui\u2019s.<\/p>\n\n\n\n

\u2014De seguida; no he com\u00e8s cap crim; per\u00f2 esperi.<\/p>\n\n\n\n

La senyora Rita el mirava espantada, i totes les cries , de casa i de fora, assegudes al voltant de l\u2019habitaci\u00f3, davant dels seus coixins de punta, totes elles van parar els boixets i les mans. La senyora Rita vivia sobretot d\u2019ensenyar a fer punta, brodats a m\u00e0 i amb bastidor. Mentre el noi feia un al\u00e8, va manar que les petites continuessin treballant, i es va quedar esperant. Finalment, el Damiao li ho va contar tot, el disgust que havia tingut al seminari; del cert que no podia ser un bon capell\u00e0; va parlar amb passi\u00f3 i li va demanar que el salv\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Com \u00e9s aix\u00f2? Jo no puc fer-hi res.<\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed que ho pot fer si vol.<\/p>\n\n\n\n

\u2014No \u2014ella va replicar bo i brandant el cap\u2014, jo no m\u2019entremeto en assumptes de la teva fam\u00edlia, que a penes conec; i el teu pare que diuen que no est\u00e0 per h\u00f2sties!<\/p>\n\n\n\n

El Damiao es va veure perdut. Se li va agenollar als peus, li va besar les mans, desesperat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Si ho vol vost\u00e8, ho pot molt b\u00e9 fer; li demano per l\u2019amor de D\u00e9u, per caritat, per l\u2019\u00e0nima del seu marit. Perqu\u00e8 jo em matar\u00e9 si he de tornar-hi.<\/p>\n\n\n\n

La senyora Rita, afalagada per les s\u00fapliques del noi, el va intentar adre\u00e7ar cap a altres sentiments. La vida de capell\u00e0 era santa i bonica, li va dir; a la llarga ja s\u2019adonaria que val m\u00e9s v\u00e8ncer l\u2019aversi\u00f3 i un dia... No, res, mai! Replicava el Damiao, brandant el cap i besant-li les mans, i repetia que seria la seva mort. La senyora Rita va hesitar i al cap d\u2019un moment li va preguntar per qu\u00e8 no ho demanava al padr\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\u2014El meu padr\u00ed? \u00c9s encara pitjor que el pap\u00e0; no m\u2019at\u00e9n i dubto que no atengui ning\u00fa...<\/p>\n\n\n\n

\u2014No at\u00e9n? \u2014va interrompre la senyora Rita, tocada en el seu amor-propi\u2014. Bah, ja t\u2019ho mostrar\u00e9 jo si ell at\u00e9n o no...<\/p>\n\n\n\n

Va cridar un vailet esclau i li va ordenar que an\u00e9s a casa del senyor Joao Carneiro a cridar-lo, ja i ja; i si no fos a casa, que pregunt\u00e9s on trobar-lo, i que corregu\u00e9s a dir-li que ella necessitava molt parlar-li immediatament.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Apa, vailet.<\/p>\n\n\n\n

El Damiao va sospirar fort i trist. Ella, per disfressar l\u2019autoritat amb qu\u00e8 havia donat aquelles ordres, va explicar al noi que el senyor Joao Carneiro havia estat amic del seu marit i que li havia aconseguit algunes cries per fer-los classe. Despr\u00e9s, com que continu\u00e9s trist, recolzat a la porta, li va estirar el nas, bo i rient:<\/p>\n\n\n\n

\u2014Au, capellanet, descansa perqu\u00e8 tot sortir\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

La senyora Rita tenia quaranta anys en la partida de baptisme, i vint-i-set en els ulls. Tenia bona figura, era viva\u00e7, amiga del riure; per\u00f2, quan li convenia, furiosa com un diable. Va voler alegrar el noi i, malgrat la situaci\u00f3, aix\u00f2 no li va costar gaire. Una estona despr\u00e9s, tots dos reien, ella li contava acudits, i en demanava d\u2019altres, els quals ell deia amb una gr\u00e0cia singular. Un d\u2019aquests, for\u00e7a c\u00f2mic, que exigia ganyotes, va fer riure una de les cries de la senyora Rita que s\u2019havia desat\u00e8s del treball per escoltar el noi. La senyora Rita va agafar una palmeta que hi havia al peu del divan i la va amena\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Lucr\u00e8cia, mira la palmeta!<\/p>\n\n\n\n

La petita va abaixar el cap per parar el cop, per\u00f2 el cop no va venir. Era una advert\u00e8ncia; si el treball no estigu\u00e9s acabat al vespre, la Lucr\u00e8cia rebria el c\u00e0stig de sempre. El Damiao va mirar la petita; era una negreta, escarransida, un fart de res, amb una cicatriu al front i una cremada a la m\u00e0 esquerra. Tenia onze anys. El Damiao es va adonar que tossia, per\u00f2 cap endins, sordament, per no interrompre la conversa. Va tenir compassi\u00f3 de la negreta i va decidir a apadrinar-la si no aconsegu\u00eds acabar el treball. La senyora Rita no li negaria el perd\u00f3... A m\u00e9s, ella havia rigut per trobar-lo divertit; la culpa era d\u2019ell, si hi ha culpa en ser divertit.<\/p>\n\n\n\n

Aleshores va arribar el Joao Carneiro. Va empal\u00b7lidir en veure all\u00e0 el fillol, i va mirar la senyora Rita, que no va gastar temps amb pre\u00e0mbuls. Li va dir que calia treure el noi del seminari, que ell no tenia vocaci\u00f3 per a la vida eclesi\u00e0stica, i abans un capell\u00e0 de menys que un capell\u00e0 dolent. Aqu\u00ed fora tamb\u00e9 es podia estimar i servir Nostre Senyor. El Joao Carneiro, estupefacte, no va trobar qu\u00e8 replicar durant els primers minuts; a la fi, va obrir la boca i el va reprendre per venir a molestar persones estranyes, i tot seguit va afirmar que el castigaria.<\/p>\n\n\n\n

\u2014I ara, ni pensar-hi! \u2014el va interrompre la senyora Rita\u2014. Castigar per qu\u00e8? Ves, ves a parlar amb el teu compare.<\/p>\n\n\n\n

\u2014No garanteixo res, no crec que sigui possible...<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ha de ser possible, t\u2019ho garanteixo jo. Si ho vols \u2014 ella va continuar amb un cert to insinuant\u2014, tot s\u2019ha d\u2019arreglar. Demani-li fermament, que ell cedir\u00e0. Au, senyor Joao Carneiro, el seu fillol no torna al seminari; li dic jo que no hi tornar\u00e0...<\/p>\n\n\n\n

\u2014Per\u00f2, senyora...<\/p>\n\n\n\n

\u2014Au, au.<\/p>\n\n\n\n

El Joao Carneiro ni s\u2019animava a sortir, ni podia quedar-se. Estava entre dues forces oposades. Li importava un rave si el noi esdevingu\u00e9s capell\u00e0, advocat o metge, o qualsevol altra cosa, o fins i tot gandul, per\u00f2 el pitjor \u00e9s que li encomanaven una lluita ingent amb els sentiments \u00edntims del compare, sense saber si se\u2019n sortiria; i, si no tingu\u00e9s \u00e8xit, vindria una altra lluita amb la senyora Rita, de qui l\u2019\u00faltima paraula era amena\u00e7adora: \u201cli dic jo que no hi tornar\u00e0\u201d. Segur que hi hauria un esc\u00e0ndol. El Joao Carneiro estava amb la nineta esmaperduda, la parpella tremolosa, el pit panteixant. Els esguards que llan\u00e7ava a la senyora Rita eren de s\u00faplica, barrejats amb un raig t\u00e8nue de censura. Per qu\u00e8 no li demanava una altra cosa? Per qu\u00e8 no li ordenava que an\u00e9s a peu, sota pluja, a Tijuca, o a Jacarepagu\u00e0? Per\u00f2 justament persuadir el compare de canviar la carrera del fill... Coneixia b\u00e9 el vell; era capa\u00e7 de trencar-li un gerro al cap. Ah! Si el xicot caigu\u00e9s, de sobte, apopl\u00e8ctic, mort! Era una soluci\u00f3 cruel, d\u2019acord, per\u00f2 definitiva.<\/p>\n\n\n\n

\u2014I, doncs? \u2014insistia la senyora Rita. <\/p>\n\n\n\n

Ell li va fer un gest amb la m\u00e0 perqu\u00e8 esper\u00e9s. S\u2019acariciava la barba cercant un recurs. D\u00e9u del cel! Un decret del papa per dissoldre l\u2019Esgl\u00e9sia, o si m\u00e9s no, per extingir els seminaris, i tot acabaria b\u00e9. El Joao Carneiro tornaria cap a casa a jugar la canastra. Imagineu-vos que el barber de Napole\u00f3 fos l\u2019encarregat de comandar la batalla d\u2019Austerlitz... Tanmateix, l\u2019Esgl\u00e9sia continuava, els seminaris continuaven, el fillol continuava arrambat a la paret, ulls baixos esperant, sense soluci\u00f3 apopl\u00e8ctica.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Au, au \u2014va dir la senyora Rita, donant-li el capell i el bast\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

No hi havia remei. El barber va ficar la navalla en l\u2019estoig, va embeinar l\u2019espasa, i va sortir a la campanya. El Damiao va respirar; de cara enfora va romandre el mateix, ulls clavats a terra, capficat. La senyora Rita li va estirar el ment\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ves, ves a sopar. Deixa la malenconia de banda.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Vost\u00e8 es creu que ell aconseguir\u00e0 res?<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ho aconseguir\u00e0 tot \u2014va respondre la senyora Rita, confiada en ella mateixa\u2014. Apa, que la sopa s\u2019est\u00e0 refredant.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, malgrat l\u2019humor enjogassat d\u2019ella i de l\u2019esperit rialler propi, el Damiao va quedar menys alegre al sopar que a la primera part del dia. No es refiava del car\u00e0cter fluix del padr\u00ed. Tot i aix\u00f2, va sopar b\u00e9; i, cap al final, va tornar a les fac\u00e8cies del mat\u00ed. A les postres, va sentir una remor de gent a la sala i va preguntar si venien a detenir-lo.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Deuen ser les noies.<\/p>\n\n\n\n

Es van aixecar i van passar a la sala d\u2019estar. Les noies eren cinc ve\u00efnes que venien cada tarda a prendre el caf\u00e8 amb la senyora Rita i s\u2019hi quedaven fins a l\u2019entrada de la nit. <\/p>\n\n\n\n

Les deixebles, un cop acabat el seu sopar, van tornar als coixins de la feina. La senyora Rita dirigia totes aquestes noies, de casa i de fora. El xiu-xiu dels boixets i la xerradissa de les noies eren ecos tan mundans, tan aliens a la teologia i al llat\u00ed, que el xicot es va deixar portar per la remor i es va oblidar de la resta. Durant els primers minuts, encara hi va haver, per part de les ve\u00efnes, alguna timidesa, per\u00f2 va passar aviat. Una d\u2019elles va cantar una can\u00e7oneta al so de la guitarra, puntejada per la senyora Rita, i la tarda va passar volant. Abans del final, la senyora Rita va demanar al Damiao que cont\u00e9s un cert acudit que li havia agradat molt. Era aquell que havia fet riure la Lucr\u00e8cia.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Vinga, senyor Damiao, no es faci pregar, perqu\u00e8 les noies se\u2019n volen anar. A vosaltres us agradar\u00e0 molt.<\/p>\n\n\n\n

El Damiao no va tenir m\u00e9s remei que creure. Malgrat l\u2019anunci i l\u2019expectativa, que servien per reduir la sorpresa i l\u2019efecte, l\u2019acudit va acabar entre les rialles de les noies. El Damiao, content amb ell mateix, no es va oblidar de la Lucr\u00e8cia i la va mirar per veure si tamb\u00e9 havia rigut. La va veure amb el cap ficat al coix\u00ed per concloure la tasca. No reia; o potser hauria rigut cap a dins, com tossia.<\/p>\n\n\n\n

Les ve\u00efnes van sortir i la tarda es va fondre del tot. L\u2019\u00e0nima del Damiao s\u2019anava tornant l\u00fagubre a mesura que la nit arribava. Qu\u00e8 estava passant? Tot sovint, anava a sotjar per la gelosia, i tornava cada cop m\u00e9s desanimat. Ni ombra del padr\u00ed. Segurament, el pare el va fer callar, va manar cridar dos negres, va anar a la policia a demanar un gu\u00e0rdia que vingu\u00e9s per atrapar-lo i portar-lo al seminari per for\u00e7a. El Damiao va preguntar a la senyora Rita si hi havia una sortida al fons de la casa; va c\u00f3rrer cap al pati i va calcular que podia saltar el mur. Encara va voler saber si hi hauria manera de fugir cap al carrer de la Vala, o si era millor parlar amb algun ve\u00ed que pogu\u00e9s fer-li el favor d\u2019acollir-lo. El pitjor era la sotana; si la senyora Rita pogu\u00e9s aconseguir-li un redingot, una casaca vella... La senyora Rita disposava justament d\u2019una casaca, record o oblit, del Joao Carneiro.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Tinc un redingot del meu difunt marit \u2014li va dir rient\u2014; per\u00f2 per qu\u00e8 agafar tanta por? Tot s\u2019arreglar\u00e0, descansa.<\/p>\n\n\n\n

Per fi, al capvespre, va apar\u00e8ixer l\u2019esclau del padr\u00ed, amb una carta per a la senyora Rita. L\u2019afer encara no estava arreglat; el pare es va enfuriar i volia trencar-ho tot; va bramar que no, de veres que l\u2019entremaliat tornaria al seminari, o si no el tancaria a l\u2019Aljube o al vaixell-pres\u00f3. El Joao Carneiro va lluitar molt perqu\u00e8 el compare no prengu\u00e9s una decisi\u00f3 de seguida, que dorm\u00eds de nit i que medit\u00e9s b\u00e9 si convindria oferir a la religi\u00f3 un individu tan rebel i defectu\u00f3s. Explicava a la carta que va parlar d\u2019aquesta manera per guanyar la causa. No albirava que ja estigu\u00e9s guanyada, per\u00f2 l\u2019endem\u00e0 tornaria per veure l\u2019home i insistir una altra vegada. Al final, va concloure dient que el noi se n\u2019an\u00e9s cap a casa.<\/p>\n\n\n\n

El Damiao va acabar de llegir la carta i va mirar la senyora Rita. No tinc una altra taula de salvaci\u00f3, va pensar. Ella va manar venir un tinter de banya i al mig del full de la mateixa carta va escriure aquesta resposta: \u201cJoanet, o tu salves el noi, o no ens veurem mai m\u00e9s\u201d. Va cloure la carta amb lacre i la va donar a l\u2019esclau perqu\u00e8 la port\u00e9s a correcuita. Va tornar a reanimar el seminarista que estava un altre cop sota la consternaci\u00f3 i la humilitat. Li va dir que es calm\u00e9s, que ja se\u2019n faria c\u00e0rrec ella.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Prou que sabran qui soc jo! No, no estic per bromes!<\/p>\n\n\n\n

Era l\u2019hora de recollir les tasques. La senyora Rita les va examinar; totes les deixebles les havien acabat. Solament la Lucr\u00e8cia encara era al coix\u00ed, manejant els boixets, ja sense veure-hi. La senyora Rita se li va acostar i va veure que el treball no estava acabat. Es va posar furiosa i la va agafar per una orella.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ai! Mandrosa!<\/p>\n\n\n\n

\u2014Senyoreta! Senyoreta! Per l\u2019amor de D\u00e9u! Mare de D\u00e9u, que esteu en el cel.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Mandrosa! La Mare de D\u00e9u no empara les dropes!<\/p>\n\n\n\n

La Lucr\u00e8cia va fer un esfor\u00e7, es va escapar de les mans de la senyora i va fugir cap a dins; la senyora li va anar al darrere i la va enxarpar.<\/p>\n\n\n\n

\u2014\u2014Vine aqu\u00ed. .<\/p>\n\n\n\n

\u2014Senyora, perdoni\u2019m! \u2014tossia la negreta.<\/p>\n\n\n\n

\u2014No, no et perdono pas. On \u00e9s la palmeta?<\/p>\n\n\n\n

I van tornar a la sala, l\u2019una agafada per l\u2019orella, debatent-se, plorant i suplicant; l\u2019altra dient que no, que la castigaria de deb\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

\u2014On \u00e9s la palmeta?<\/p>\n\n\n\n

La palmeta estava a la cap\u00e7alera del canap\u00e8, a l\u2019altre costat de la sala. La senyora Rita, com que no volia deixar anar la petita, va demanar al seminarista:<\/p>\n\n\n\n

\u2014Senyor Damiao, doni\u2019m aquella palmeta, si us plau.<\/p>\n\n\n\n

El Damiao va quedar gla\u00e7at de por... Moment cruel! Un n\u00favol li va passar per davant dels ulls. S\u00ed, s\u2019havia jurat padrinejar la petita que, per culpa seva, havia endarrerit la tasca...<\/p>\n\n\n\n

\u2014Doni\u2019m la palmeta, Senyor Damiao!<\/p>\n\n\n\n

El Damiao va comen\u00e7ar a caminar cap al canap\u00e8. Aleshores, la negreta li va demanar, per caritat, per la seva mare, pel seu pare, per D\u00e9u Nostre Senyor...<\/p>\n\n\n\n

\u2014Auxili, senyor meu!<\/p>\n\n\n\n

La senyora Rita, amb la cara encesa i els ulls esbatanats, insistia per la palmeta, sense deixar anar la m\u00e0 de la negreta que ara sofria un acc\u00e9s de tos. El Damiao es va sentir compungit; per\u00f2 ell necessitava tant sortir del seminari! Es va atansar al canap\u00e8, va agafar la palmeta i la va donar a la senyora Rita.<\/p>\n\n\n\n

\u00b9 Cria<\/em> - fins al final del segle XIX, hi havia al Brasil la figura de la cria, que era una criatura d\u2019una fam\u00edlia pobre i que, per aix\u00f2, era criada per una altra fam\u00edlia. Com a compensaci\u00f3, la cria<\/em> l\u2019ajudava en les feines de casa.<\/p>\n\n\n\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-X\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joaquim Maria Machado de Assis<\/strong> (Rio de Janeiro, 21 de juny de 1839 - Rio de Janeiro, 29 de setembre de 1908) <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Machado de Assis \u00e9s considerat per molts un dels m\u00e9s grans, si no el m\u00e9s gran nom de la literatura brasilera. Fou poeta, novel\u00b7lista, cronista, dramaturg, contista, fulletonista, periodista i cr\u00edtic literari. Va ser testimoni de l\u2019abolici\u00f3 de l\u2019esclavitud i dels canvis pol\u00edtics al pa\u00eds, quan la Rep\u00fablica va substituir l\u2019Imperi, a m\u00e9s dels canvis al m\u00f3n a finals del segle XIX i principis del XX, i fou un important comentarista i relator dels esdeveniments pol\u00edtics i socials del seu temps.<\/p>\n\n\n\n

Va n\u00e0ixer a Morro do Livramento, mest\u00eds, d\u2019una fam\u00edlia pobra, a penes va estudiar a les escoles p\u00fabliques i mai no va poder assistir a la universitat. Aficionat per la disbauxa i per la Cort, va lluitar per pujar socialment, aprofitant la superioritat intel\u00b7lectual i cultural de Rio de Janeiro, que aleshores era la capital brasilera. Per aquest motiu va assumir diversos c\u00e0rrecs p\u00fablics. Va obtenir notorietat preco\u00e7 en diaris on va publicar els seus primers poemes i cr\u00f2niques. A la maduresa, juntament amb companys \u00edntims, va fundar i va ser el primer president de l'Acad\u00e8mia Brasilera de Lletres.<\/p>\n\n\n\n

La seva extensa obra inclou deu novel\u00b7les, dos-cents contes, deu obres de teatre, cinc reculls de poemes i sonets, a m\u00e9s de sis-centes cr\u00f2niques. Es considera que Machado de Assis \u00e9s l'introductor del realisme al Brasil amb la publicaci\u00f3 de Mem\u00f3rias P\u00f3stumas de Br\u00e1s Cubas (1881). Aquesta novel\u00b7la, juntament amb Quincas Borba (1891), Dom Casmurro (1899), Esa\u00fa e Jac\u00f3 (1904) i Memorial de Aires (1908), forma part de la segona i m\u00e9s important fase de l\u2019escriptor, en la qual es fan notar trets de pessimisme i ironia, tot i que no hi ha una ruptura total amb les vestigis del Romanticisme.<\/p>\n\n\n\n

Font: <\/a>https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Machado_de_Assis<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Machado de Assis Dami\u00e3o fugiu do semin\u00e1rio \u00e0s onze horas da manh\u00e3 de uma sexta-feira de agosto. N\u00e3o sei bem o ano; foi antes de 1850. Passados alguns minutos parou vexado; n\u00e3o contava com o efeito que produzia nos olhos da outra gente aquele seminarista que ia espantado, medroso, fugitivo. Desconhecia as ruas, andava e… Continueu llegint El cas de la palmeta<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9144","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9144"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9144\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9182,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9144\/revisions\/9182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}