{"id":9021,"date":"2025-06-16T16:26:35","date_gmt":"2025-06-16T19:26:35","guid":{"rendered":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/?p=9021"},"modified":"2025-07-02T20:45:00","modified_gmt":"2025-07-02T23:45:00","slug":"uns-bracos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/uns-bracos\/","title":{"rendered":"Uns bra\u00e7os"},"content":{"rendered":"
\n
\n

Machado de Assis<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

L\u2019In\u00e0cio es va estremir en sentir els crits del procurador, va agafar el plat que aquest li presentava i va tractar de menjar sota una tronada d\u2019insults, gandul, desassenyat, est\u00fapid, tocat del bolet.<\/p>\n\n\n\n

\u2014T\u00e9 el cap a la lluna? Mai no escolta el que li dic! Ja ho dir\u00e9 al seu pare, per tal que li espolsi la mandra del cos amb una palmeta o un bast\u00f3; s\u00ed, encara pot rebre pallisses, no pensi pas que no. Est\u00fapid, esbojarrat!<\/p>\n\n\n\n

\u2014Mira que a fora \u00e9s el mateix que veus aqu\u00ed, va continuar, girant-se cap a la senyora Severina, dona amb qui vivia maritalment feia anys\u2014. S\u2019equivoca amb els papers, confon les adreces, va a un notari en lloc d\u2019un altre, no encerta els noms dels advocats. No hi ha remei! Dorm com un tronc. I al mat\u00ed, \u00e9s el que es veu; cal trencar-li els ossos per despertar-lo... No hi fa res, dem\u00e0 el despertar\u00e9 a cops de m\u00e0nec d\u2019escombra.<\/p>\n\n\n\n

La senyora Severina li va tocar el peu per demanar-li que par\u00e9s. El Borges encara va bramar alguns improperis i va quedar en pau amb D\u00e9u i amb els homes.<\/p>\n\n\n\n

No dic que es qued\u00e9s en pau amb els nens perqu\u00e8 l\u2019In\u00e0cio no era exactament un nen. Tenia quinze anys fets i ben fets. Un cap inculte, per\u00f2 form\u00f3s, ulls de xicot que somia, que endevina, que indaga, que vol saber-ho tot i al capdavall no sap res. Tot aix\u00f2 ficat en un cos no pas sense gr\u00e0cia, encara que mal vestit. El pare \u00e9s barber a la Ciutat Nova i l\u2019ha posat de passant, pixatinters, o que sigui el que sigui, del procurador Borges, amb l\u2019esperan\u00e7a de veure\u2019l als tribunals, perqu\u00e8 li sembla que els procuradors es guanyen molt b\u00e9 la vida. Tot aix\u00f2 succe\u00efa al carrer de la Lapa, a la ciutat de Rio de Janeiro, el 1870.<\/p>\n\n\n\n

Durant alguns minuts no se sentia res m\u00e9s que la dringadissa dels coberts i el soroll de la masticaci\u00f3. El Borges s\u2019afartava d\u2019enciam i de vedella; s\u2019interrompia per puntuar la frase gastron\u00f2mica amb un glop de vi, i continuava callat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019In\u00e0cio menjava a poc a poc, sense gosar aixecar els ulls del plat, ni per tornar-los a posar on havien estat quan el terrible Borges l\u2019havia esbroncat. La veritat \u00e9s que ara seria molt poc segur. Mai no ha posat els ulls en els bra\u00e7os de la senyora Severina sense oblidar-se de si mateix i de tot a l\u2019entorn.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, la culpa era d\u2019ella, en primer lloc, pel fet de portar-los aix\u00ed, al descobert, tothora. Portava m\u00e0nigues curtes en tots els vestits de casa, mig pam sota l\u2019espatlla; d\u2019all\u00e0 endavant es podien veure. El fet \u00e9s que eren bonics i rodanxons, en harmonia amb la mestressa, que era m\u00e9s aviat grossa que fina, i no perdien el color ni la tovor per viure exposats a l\u2019aire; per\u00f2 \u00e9s just dir que ella no els portava aix\u00ed per coqueteria, sin\u00f3 perqu\u00e8 ja havia gastat tots els vestits amb m\u00e0nigues llargues. Dreta, era for\u00e7a vistosa; caminant, tenia un balandreig graci\u00f3s; ell, tanmateix, gaireb\u00e9 nom\u00e9s la veia a taula, on, a m\u00e9s dels bra\u00e7os, amb prou feines podria mirar-li el pit. No es pot dir que fos maca, per\u00f2 tampoc era lletja. Cap adornament; el pentinat \u00e9s senzill; va allisar els cabells i els va recollir i fixar al damunt del cap amb la pinta de tortuga heretada de sa mare. Al coll, un mocador fosc, a les orelles, res de res. Tot aix\u00f2 als vint-i-set anys florits i ferms.<\/p>\n\n\n\n

Van acabar de sopar. Quan va arribar el caf\u00e8, el Borges va treure quatre cigars de la bossa, els va comparar, els va estr\u00e8nyer entre els dits, va triar un d\u2019ells i va guardar els altres. Va encendre el cigar, va clavar els colzes sobre la taula i va parlar a la senyora Severina de trenta mil coses que no li interessaven gens ni gota al nostre In\u00e0cio, per\u00f2, mentre el procurador parlava, no l\u2019esbroncava, i ell podia somiejar lliurement.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019In\u00e0cio va allargar el caf\u00e8 tant com va poder. Entre un xarrup i un altre, allisava les estovalles, arrencava bocins imaginaris de la pell dels dits o passava els ulls pels quadres del menjador, que eren dos, un sant Pere i un sant Joan, records emportats de festes i emmarcats a casa. D\u2019acord que utilitz\u00e9s Sant Joan per dissimular, un sant que alegra les imaginacions cat\u00f2liques d\u2019una ment jove com la seva, per\u00f2 rec\u00f3rrer a l\u2019auster Sant Pere ja \u00e9s massa. L\u2019\u00fanica defensa del jove In\u00e0cio \u00e9s que no veia ni l\u2019un ni l\u2019altre; passejava els ulls pels quadres com si res. Veia nom\u00e9s els bra\u00e7os de la senyora Severina, \u2014fos perqu\u00e8 furtivament els mirava, fos perqu\u00e8 els tenia impresos a la mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Home, \u00e9s que no acabes? \u2014va etzibar de sobte el procurador.<\/p>\n\n\n\n

No hi havia remei; l\u2019In\u00e0cio va beure l\u2019\u00faltima gota, ja freda, i es va retirar al dormitori, al darrere. Bo i entrant, va fer un gest d\u2019enrabiada i desesperaci\u00f3 i va anar a recolzar-se en una de les dues finestres que donaven al mar. Cinc minuts despr\u00e9s, la vista de les aig\u00fces properes i de les muntanyes al lluny li restitu\u00efen el sentiment conf\u00fas, vague, inquiet, que li feia mal i que li feia b\u00e9, all\u00f2 que deu sentir la planta quan borrona la primera flor. Tenia ganes d\u2019anar-se\u2019n i de quedar-s\u2019hi. Feia cinc setmanes que vivia a la casa i la vida era sempre la mateixa: sortir de mat\u00ed amb el Borges, rec\u00f3rrer audi\u00e8ncies i escrivanies duent papers per timbrar als escrivans i als oficials dels jutjats. Tornava al vespre, sopava i es recollia al dormitori, fins a l\u2019hora del ressop\u00f3; menjava i se n\u2019anava a dormir. El Borges no li donava llibertats dins la fam\u00edlia, que es componia nom\u00e9s de la senyora Severina. L\u2019In\u00e0cio no la veia m\u00e9s que tres cops al dia, als \u00e0pats. Cinc setmanes de solitud, de treball sense plaer, lluny de la mare i de les germanes; cinc setmanes de silenci, perqu\u00e8 tot just parlava una vegada o una altra al carrer; per\u00f2, a casa, mai.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Aix\u00f2 rai! \u2014Va pensar un dia.\u2014 Fujo d\u2019aqu\u00ed i no hi torno m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

No va marxar; se sentia atrapat i encadenat pels bra\u00e7os de la senyora Severina. Mai no havia vist uns de tan macos i tan frescos. L\u2019educaci\u00f3 que havia rebut no li permetia esguardar-los; sembla fins i tot que, al principi, apartava els ulls de vergonya. Els va anar mirant directament a poc a poc, es va adonar que no duien m\u00e0nigues i, aix\u00ed, els va anar descobrint, mirant i estimant. Al cap de tres setmanes eren ells, en abstracte parlant, les seves tendes de rep\u00f2s. Aguantava tota la feinada al carrer, tota la malenconia de la solitud i del silenci, tota la grolleria del patr\u00f3, per l\u2019\u00fanica paga de veure, tres cops al dia, el fam\u00f3s parell de bra\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n

Aquell dia, mentre fosquejava i l\u2019In\u00e0cio s\u2019estirava a l\u2019hamaca (no hi havia cap altre llit), la senyora Severina, a l\u2019habitaci\u00f3 de davant, recapitulava l\u2019episodi del sopar i, per primera vegada, va sospitar alguna cosa. Va rebutjar la idea tot seguit, un nen! Per\u00f2 hi ha idees que s\u00f3n de la fam\u00edlia de les mosques tossudes: per m\u00e9s que les espolsem, hi tornen i s\u2019hi posen. Nen? Tenia quinze anys; i ella es va adonar que entre el nas i la boca del noi hi havia un principi d\u2019esb\u00f3s de p\u00e8l moix\u00ed. Qu\u00e8 hi ha d\u2019estrany que comenc\u00e9s a estimar? I no era ella una dona guapa? Aquesta altra idea no va ser rebutjada, al contrari, va ser afalagada i besada. I es va recordar de les maneres del noi, dels oblits, dels descuits, i d\u2019un incident m\u00e9s, i encara d\u2019un altre; tot eren s\u00edmptomes, i va concloure que s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Qu\u00e8 et passa? \u2014li va dir el procurador, ajagut al canap\u00e8, despr\u00e9s d\u2019alguns minuts de pausa.
\u2014No em passa res.
\u2014Res? Sembla que tot dorm en aquesta casa! Espera! Espera!... que jo s\u00e9 un bon remei per llevar la son als dormilegues...<\/p>\n\n\n\n

I va continuar aix\u00ed, en el mateix to enfadat, disparant amenaces, per\u00f2 realment incapa\u00e7 de complir-les, ja que era m\u00e9s aviat groller que dolent. La senyora l\u2019interrompia dient-li que no, que era un engany, que no estava pas dormint, sin\u00f3 que estava pensant en la comare Fortunata. No la visitaven des del Nadal passat; per qu\u00e8 no anar-hi una d\u2019aquelles nits? El Borges va retorquir que anava cansat, treballava com un negre, no estava per visites de xerrameca, i va bescantar la comare, va bescantar el compare, va bescantar el fillol, que no anava a l\u2019escola i ja tenia deu anys! Ell, Borges, als deu anys ja sabia llegir, escriure i comptar, no gaire b\u00e9, a dir la veritat, per\u00f2 ho sabia. Deu anys! Tindr\u00e0 un mal avenir: gandul, i amb el casquet de caserna. La caserna b\u00e9 prou que l\u2019ensenyar\u00e0!<\/p>\n\n\n\n

La senyora Severina l\u2019apaivagava amb excuses, la pobresa de la comare, la malastrugan\u00e7a del compare, d\u2019una manera acariciadora, per\u00f2 amb por d\u2019empipar-lo m\u00e9s encara. Ja s\u2019havia fet de nit; ella va sentir el clic de l\u2019encesa del fanal de gas del carrer, que acabaven d\u2019encendre, i va veure la llu\u00efssor a les finestres de la casa davant per davant. Al Borges, cansat del dia, ja que era realment un treballador de primera l\u00ednia, se li van anar aclucant els ulls i agafant el son, i la va deixar sola a l\u2019habitaci\u00f3, en la foscor, amb ella mateixa i amb la descoberta que acabava de fer.<\/p>\n\n\n\n

Tot apuntava que era veritat; per\u00f2 aquesta veritat, un cop desfeta la impressi\u00f3 d\u2019esbala\u00efment, li va portar una complicaci\u00f3 moral que ella nom\u00e9s va con\u00e8ixer pels efectes, sense encertar-ne l\u2019origen. No es podia comprendre ni avenir-se; va pensar a dir-li tot al procurador i ell que despatx\u00e9s el moc\u00f3s. Per\u00f2 qu\u00e8 hi havia de concret? Aqu\u00ed es va aturar. De veritat, no hi havia res m\u00e9s que suposici\u00f3, coincid\u00e8ncia i possiblement il\u00b7lusi\u00f3. No, no, il\u00b7lusi\u00f3 no ho era pas. I aviat recollia els indicis vagues, les actituds del jovenet, l\u2019encongiment, les distraccions, per rebutjar la idea d\u2019estar enganyada. Al cap de poc (capciosa naturalesa humana!), en reflexionar que seria dolent acusar-lo sense fonament, va admetre que s\u2019il\u00b7lusionava, amb l\u2019\u00fanica intenci\u00f3 d\u2019observar-lo millor i esbrinar la realitat de les coses.<\/p>\n\n\n\n

Aquella mateixa nit, la senyora Severina mirava de re\u00fcll les maneres de l\u2019In\u00e0cio; no va trobar res; l\u2019estona del te era curta i el jovenet no treia els ulls de damunt de la tassa. L\u2019endem\u00e0 va poder observar-lo millor, i els dies seg\u00fcents, millor encara. Es va adonar que s\u00ed, que era estimada i temuda, amor adolescent i verge, que els lligams socials i un sentiment d\u2019inferioritat retenien, cosa que impedia l\u2019In\u00e0cio d\u2019acceptar-se. Ella va copsar que no s\u2019havia de t\u00e9mer cap atreviment, i va concloure que el millor era no dir res al procurador, estalviant-li un disgust i un altre al pobre nen. Ja es persuadia que s\u00ed, que era nen, i va resoldre de tractar-lo tan secament com ho havia fet fins ara, o encara m\u00e9s. I aix\u00ed ho va fer; l\u2019In\u00e0cio va comen\u00e7ar a sentir que ella desviava els ulls, o parlava asprament, gaireb\u00e9 tant com el mateix Borges. D\u2019altres vegades, \u00e9s cert que el to de veu sortia tou, i fins i tot tendre, molt tendre; i tamb\u00e9 la mirada generalment esquiva, que de tant vagarejar per altres parts, acabava per descansar al cap del jove; per\u00f2 tot aix\u00f2 era breu.<\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed que me\u2019n vaig \u2014repetia el noi al carrer, com als primers dies.<\/p>\n\n\n\n

Arribava a casa i no se n\u2019anava. Els bra\u00e7os de la senyora Severina li tancaven un par\u00e8ntesi enmig del llarg i avorridor per\u00edode de la vida que duia, i aquesta oraci\u00f3 intercalada portava una idea original i profunda, inventada pel cel tot just per a ell. Es deixava estar i seguia el seu cam\u00ed. Per\u00f2, al capdavall, va haver de marxar, i per mai m\u00e9s; heus aqu\u00ed el com i el perqu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

La senyora Severina el tractava amb benignitat feia alguns dies. La rudesa de la veu se n\u2019havia anat i hi havia m\u00e9s que suavitat, hi havia sol\u00b7licitud i afecte. Un dia li recomanava que no agaf\u00e9s un cop d\u2019aire, un altre que no begu\u00e9s aigua freda despr\u00e9s del caf\u00e8 calent, consells, records, avisos, atencions d\u2019amiga i mare, que li llan\u00e7aven a l\u2019\u00e0nima encara m\u00e9s inquietud i confusi\u00f3. Ell va arribar fins al punt de riure un dia a taula, cosa que no havia fet mai; i el procurador no el va maltractar d\u2019aquesta vegada perqu\u00e8 era ell que contava un cas divertit i ning\u00fa no castiga ning\u00fa pels aplaudiments que rep. Fou aleshores que ella va veure que la boca del noiet, que, callada, era graciosa, no ho era menys quan reia. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019agitaci\u00f3 de l\u2019In\u00e0cio anava creixent, sense que ell pogu\u00e9s calmar-se ni entendre\u2019s. No estava b\u00e9 enlloc. Es despertava a la nit pensant en la senyora Severina. Al carrer, confonia les cantonades, errava les portes, molt m\u00e9s que abans, i no veia una dona, de lluny o de prop, sense que la senyora Severina li vingu\u00e9s a la mem\u00f2ria. En entrar al passad\u00eds de la casa, tornant de la feina, sentia sempre algun neguit, de vegades intens, quan topava amb ella al cim de l\u2019escala, mirant per la reixa de fusta del cancell, com si hagu\u00e9s acudit per veure qui entrava.<\/p>\n\n\n\n

Un diumenge, \u2014ell no es va oblidar mai d\u2019aquest diumenge, \u2014 era sol al dormitori, a la finestra, girat cap al mar, que li parlava el mateix llenguatge obscur i nou de la senyora Severina. Es divertia mirant les gavines, que feien grans voltes a l\u2019aire, o planaven sobre l\u2019aigua, o nom\u00e9s voleiaven. Feia un dia bon\u00edssim. No era tan sols un diumenge cristi\u00e0; era un immens diumenge universal.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019In\u00e0cio els passava tots al dormitori, o a la finestra, o rellegint un dels tres fulletons que havia portat, contes d\u2019altres temps, comprats amb xavalles, sota el peristil de la pla\u00e7a de la Cort. Eren les dues de la tarda. Estava cansat, havia dormit malament aquella nit despr\u00e9s d\u2019haver caminat molt al dia anterior; es va estirar a l\u2019hamaca, va agafar un dels fulletons, La Princesa Magalona, i va comen\u00e7ar a llegir-lo. Mai no va arribar a entendre per qu\u00e8 totes les hero\u00efnes d\u2019aquestes velles hist\u00f2ries tenien el mateix rostre i la mateixa silueta de la senyora Severina, per\u00f2 la veritat \u00e9s que s\u00ed que ho tenien. Al cap de mitja hora, va deixar caure el fullet\u00f3 i va posar els ulls a la paret, on, cinc minuts despr\u00e9s, va veure la senyora dels seus somnis. El normal era que s\u2019espant\u00e9s; per\u00f2 no es va espantar. Per b\u00e9 que amb les parpelles tancades, la va veure desprendre\u2019s de la paret, parar, somriure i caminar cap a l\u2019hamaca. Prou que era ella; eren, s\u00ed, els seus bra\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n

Certament, tanmateix, la senyora Severina no podia haver sortit de la paret, encara que hi hagu\u00e9s porta o escletxa, ja que era a la sala de davant escoltant els passos del procurador que baixava les escales. El va escoltar davallar; va anar a la finestra per veure\u2019l sortir i nom\u00e9s va tornar a la sala quan ell era ben lluny, de cam\u00ed cap al carrer de les Margarides. Aleshores va entrar i va anar a seure al canap\u00e8. Semblava fora del normal, inquieta, gaireb\u00e9 folla; es va aixecar, va agafar el gerro que era damunt el bufet i el va deixar al mateix lloc; tot seguit va caminar fins a la porta, es va aturar i va tornar-hi, com si no sab\u00e9s ben b\u00e9 per qu\u00e8. Va seure cinc o deu minuts una vegada m\u00e9s. Tot d\u2019una, va recordar que l\u2019In\u00e0cio no havia menjat gaire al dinar i tenia un aire abatut, i es va advertir que podia ser fins i tot que estigu\u00e9s molt malalt.<\/p>\n\n\n\n

Va sortir de la sala, va travessar decididament el passad\u00eds i va anar fins al dormitori del noiet, on la porta era oberta de bat a bat. Ella es va aturar, va espiar, el va trobar a l\u2019hamaca, dormint, amb un bra\u00e7 cap a fora i amb el fullet\u00f3 caigut a terra. El cap li queia una mica cap al costat de la porta, deixant veure els ulls closos, els cabells rebels i un gran aire de somr\u00eds i de beatitud. <\/p>\n\n\n\n

La senyora Severina va sentir bategar-li el cor amb for\u00e7a i va recular. Havia somiat amb ell a la nit; potser ell somiava amb ella. Des de la matinada que la figura del noiet se li passejava pel davant dels ulls com una temptaci\u00f3 diab\u00f2lica. Va recular, despr\u00e9s hi va tornar, el va mirar dos, tres, cinc minuts, o encara m\u00e9s. Sembla que el son donava a l\u2019adolesc\u00e8ncia de l\u2019In\u00e0cio un aire m\u00e9s accentuat, gaireb\u00e9 femen\u00ed, gaireb\u00e9 pueril, \u201cUn nen!\u201d es va dir, en aquella llengua sense paraules que tots portem amb nosaltres. I aquesta idea va apaivagar el neguit de la sang i va dissipar en part l\u2019enterboliment dels sentits. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Un nen! <\/p>\n\n\n\n

I se\u2019l va quedar mirant lentament, es va sadollar de mirar-lo, amb el cap inclinat, el bra\u00e7 caigut; per\u00f2 alhora que el trobava un nen, el trobava bonic, molt m\u00e9s bonic que quan despert, i una d\u2019aquestes idees corregia o corrompria l\u2019altra. De sobte es va estremir i va recular esglaiada: havia sentit un soroll a la vora, al quarto de planxar; va anar a veure, era un gat que havia fet caure un bol a terra. Tornant-hi pas a pas per espiar-lo, va veure que dormia fort. Tenia el son dur, el nen! La remor, que l\u2019havia torbat, no el va fer ni tan sols canviar de posici\u00f3. I ella va continuar veient-lo dormir, dormir i potser somiar.<\/p>\n\n\n\n

I que no podem veure els somnis els uns dels altres! La senyora Severina s\u2019hauria vist a si mateixa en la imaginaci\u00f3 del noi; s\u2019hauria vist davant de l\u2019hamaca, somrient i parada; despr\u00e9s inclinar-se, agafar-li les mans, portar-les al pit, plegant-li els bra\u00e7os, els famosos bra\u00e7os. L\u2019In\u00e0cio, enamorat d\u2019ells, sentia les paraules d\u2019ella, que eren belles, c\u00e0lides, sobretot noves; o, si m\u00e9s no, pertanyien a algun idioma que ell no coneixia, si b\u00e9 que l\u2019entenia. Dues, tres i quatre vegades, la figura es dissipava, per tornar-hi de seguida, vinguda del mar o d\u2019un altre lloc, entre gavines, o creuant el passad\u00eds amb tota la gr\u00e0cia robusta que era capa\u00e7. I en tornar, s\u2019inclinava, li agafava les mans una altra vegada, plegava els bra\u00e7os al pit i s\u2019inclinava encara m\u00e9s, molt m\u00e9s, fins que va descloure els llavis i li va deixar un pet\u00f3 a la boca.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed el somni va coincidir amb la realitat i els llavis es van unir en la imaginaci\u00f3 i fora d\u2019ella. La difer\u00e8ncia \u00e9s que la visi\u00f3 no va recular i la persona real, un cop havia acomplert el gest, va fugir fins a la porta, vexada i poruga. D\u2019all\u00e0 va passar a l\u2019habitaci\u00f3 de davant, atordida pel que havia fet, sense mirar res fixament. Parava l\u2019orella, anant fins al final del passad\u00eds per intentar sentir alguna remor que li digu\u00e9s que ell s\u2019havia despertat, i nom\u00e9s despr\u00e9s de molt temps, la por se\u2019n va anar. A fe que el nen tenia el son dur; res li obria els ulls, ni els intents fracassats, ni els petons de veritat. Tanmateix, si la por se\u2019n va anar, la vergonya va restar i va cr\u00e9ixer. La senyora Severina no es creia que hagu\u00e9s pogut fer aix\u00f2; sembla que havia embolicat els seus desitjos amb la idea d\u2019un nen enamorat, que all\u00e0 es trobava, sense consci\u00e8ncia ni imputaci\u00f3; i, meitat mare, meitat amiga, s\u2019havia inclinat i li havia fet un pet\u00f3. Sigui com sigui, estava confusa, irritada, enutjada amb ella, enutjada amb ell. La por que ell estigu\u00e9s fingint que dormia se li va apuntar a l\u2019\u00e0nima i li va causar una esgarrifan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la veritat \u00e9s que ell encara va dormir molt i nom\u00e9s es va despertar per sopar. Esvelt, va seure a taula. Per b\u00e9 que va trobar la senyora Severina callada i severa i el procurador tan sec com els altres dies, ni la sequedat d\u2019un, ni la severitat de l\u2019altra li podien dissipar la visi\u00f3 plaent que encara portava amb ell, o esmorteir la sensaci\u00f3 del pet\u00f3. No es va adonar que la senyora Severina tenia un xal que li cobria els bra\u00e7os; se\u2019n va adonar despr\u00e9s, el dilluns, i el dimarts tamb\u00e9, i fins al dissabte, que va ser el dia que el Borges li va dir que avis\u00e9s el pare que no podia continuar amb ell; i no ho va dir enfadat perqu\u00e8 el va tractar relativament b\u00e9 i encara li va dir a la sortida:<\/p>\n\n\n\n

\u2014Cerca\u2019m si em necessites per a res.
\u2014S\u00ed, senyor. La senyora Severina...
\u2014\u00c9s al dormitori, amb un fort mal de cap. Vine dem\u00e0 o un altre dia per acomiadar-te.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019In\u00e0cio va sortir sense entendre res. Ni entenia l\u2019acomiadament, ni el canvi complet de la Sra. Severina, ni el xal, ni res. Tot anava tan b\u00e9! Li parlava amb tanta amistat! Com \u00e9s que, sobtadament... Tant va pensar que va acabar suposant alguna mirada indiscreta, algun descuit que la va ofendre; segur que ho devia ser; i per aix\u00f2 la cara d\u2019enutjada i el xal que li cobria els bra\u00e7os tan bonics... No importa; s\u2019enduia el sabor del somni. I al llarg dels anys, en altres amors, m\u00e9s efectius i llargs, mai no va trobar cap sensaci\u00f3 igual a la d\u2019aquell diumenge, al carrer de la Lapa, quan tenia quinze anys. Ell mateix exclama de vegades, sense saber que s\u2019equivoca: <\/p>\n\n\n\n

\"I va ser un somni! Un senzill somni!\"<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-X\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Joaquim Maria Machado de Assis<\/strong> (Rio de Janeiro, 21 de juny de 1839 - Rio de Janeiro, 29 de setembre de 1908) <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Machado de Assis \u00e9s considerat per molts un dels m\u00e9s grans, si no el m\u00e9s gran nom de la literatura brasilera. Fou poeta, novel\u00b7lista, cronista, dramaturg, contista, fulletonista, periodista i cr\u00edtic literari. Va ser testimoni de l\u2019abolici\u00f3 de l\u2019esclavitud i dels canvis pol\u00edtics al pa\u00eds, quan la Rep\u00fablica va substituir l\u2019Imperi, a m\u00e9s dels canvis al m\u00f3n a finals del segle XIX i principis del XX, i fou un important comentarista i relator dels esdeveniments pol\u00edtics i socials del seu temps.<\/p>\n\n\n\n

Va n\u00e0ixer a Morro do Livramento, mest\u00eds, d\u2019una fam\u00edlia pobra, a penes va estudiar a les escoles p\u00fabliques i mai no va poder assistir a la universitat. Aficionat per la disbauxa i per la Cort, va lluitar per pujar socialment, aprofitant la superioritat intel\u00b7lectual i cultural de Rio de Janeiro, que aleshores era la capital brasilera. Per aquest motiu va assumir diversos c\u00e0rrecs p\u00fablics. Va obtenir notorietat preco\u00e7 en diaris on va publicar els seus primers poemes i cr\u00f2niques. A la maduresa, juntament amb companys \u00edntims, va fundar i va ser el primer president de l'Acad\u00e8mia Brasilera de Lletres.<\/p>\n\n\n\n

La seva extensa obra inclou deu novel\u00b7les, dos-cents contes, deu obres de teatre, cinc reculls de poemes i sonets, a m\u00e9s de sis-centes cr\u00f2niques. Es considera que Machado de Assis \u00e9s l'introductor del realisme al Brasil amb la publicaci\u00f3 de Mem\u00f3rias P\u00f3stumas de Br\u00e1s Cubas (1881). Aquesta novel\u00b7la, juntament amb Quincas Borba (1891), Dom Casmurro (1899), Esa\u00fa e Jac\u00f3 (1904) i Memorial de Aires (1908), forma part de la segona i m\u00e9s important fase de l\u2019escriptor, en la qual es fan notar trets de pessimisme i ironia, tot i que no hi ha una ruptura total amb les vestigis del Romanticisme.<\/p>\n\n\n\n

Font: <\/a>https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Machado_de_Assis<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Machado de Assis In\u00e1cio estremeceu ouvindo os gritos do solicitador, recebeu o prato que este lhe apresentava, e tratou de comer debaixo de uma trovoada de nomes, malandro, cabe\u00e7a de vento, est\u00fapido, maluco. \u2014 Onde anda que nunca ouve o que lhe digo? Hei de contar tudo a seu pai, para que lhe sacuda a… Continueu llegint Uns bra\u00e7os<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9021","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9021","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9021"}],"version-history":[{"count":40,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9021\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9084,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9021\/revisions\/9084"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9021"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9021"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9021"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}