{"id":852,"date":"2023-07-22T00:07:18","date_gmt":"2023-07-22T00:07:18","guid":{"rendered":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/?p=852"},"modified":"2025-02-10T14:55:15","modified_gmt":"2025-02-10T17:55:15","slug":"o-menino-do-pao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/o-menino-do-pao\/","title":{"rendered":"El vailet del pa"},"content":{"rendered":"
\n
\n

Narc\u00eds Oller<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tots els matins a les vuit, com al toc d\u2019un despertador, una nena de quatre anys desclou els ulls.<\/p>\n\n\n\n

El primer mot que escapa de sos llavis \u00e9s el de \u00abMam\u00e0!\u00bb; el primer que balbotejaren, i el que ben segur pronunciaran amb tendresa mentre tinguin vida.<\/p>\n\n\n\n

La mare tanca el devocionari que recollidament llegia a l\u2019esmorte\u00efda claror de les escletxes, i obre un finestr\u00f3 pel qual entren llum i sol curullant la cambra d\u2019alegria.<\/p>\n\n\n\n

Tendra com una flor de maig, la nena remou el capet, es refrega les condormides parpelles amb sos tovets punys, i aviat surt del llit penjada al coll de sa mare, a qui es menja a petons, que ressonen com piulets de nierada.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Qui \u00e9s la m\u00e9s hermosa<\/em>? \u2014diu la mare estrenyent l\u2019angel\u00f3 contra son pit i tornant-li abra\u00e7ades i petons.<\/p>\n\n\n\n

I la noia comen\u00e7a a explicar els somnis de la passada nit, en els quals figura quasi sempre la nina, que mentrestant jeu desmaiada als peus del llitet; el canari, que en el menjador refila ja com per despertar sa amigueta, i tal o qual volta un sereno de veu grossa o b\u00e9 un drapaire amb el sac ple de criatures que no fan bondat, reminisc\u00e8ncia del conte de la cirereta.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Un sereno, has vist, i et feia por? Que te\u2019n van parlar, ahir, les minyones, de serenos? Ah!, i com et van enganyar, filla meva!, com et van enganyar! Els serenos...<\/p>\n\n\n\n

\u2014Agafen les nenes!<\/p>\n\n\n\n

\u2014No, amor meu; els serenos guarden les nenes, guarden els pap\u00e0s, guarden a tothom que \u00e9s bo, i no agafen sin\u00f3 els dolents. Tu no ets dolenta; a tu no t\u2019agafaran; a tu t\u2019estimen.<\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed que m\u2019estima, a mi, el sereno, que sempre em porta anissos\u2026 I saps qui m\u2019estima, tamb\u00e9? El vailet del pa.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Qui \u00e9s, el vailet del pa?<\/p>\n\n\n\n

\u2014El noi que porta el pa cada mat\u00ed: saps?<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ah, s\u00ed! I que l\u2019estimes, tu?<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Si: avui em portar\u00e0 coca.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Coca!<\/p>\n\n\n\n

l Ia mare riu tot acabant de vestir la noia.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ara hem de resar. A veure: digues el parenostre.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Truquen, truquen, mam\u00e0: deu ser el vailet! \u2014diu la noia tot saltant i volent-se esc\u00f3rrer de les mans de sa mare.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Vine\u2019m aqu\u00ed, vine\u2019m aqu\u00ed, entremaliada, cavallet! Vine\u2019m aqu\u00ed!<\/p>\n\n\n\n

I filla i mare riuen, lluitant l\u2019una per fugir, l\u2019altra per retenir-la; ara estirant, ara deixant-se caure; ja corrent una i altra fins a la porta de la cambra, ja tornant, la primera, presonera de la segona; i sempre barrejant les rialles amb candorosos petons.<\/p>\n\n\n\n

Aquella cambra \u00e9s un tros de cel. Des dels quadrets de g\u00e8nere modern que representen escenes consemblants a les de mare i filla, al paper de les parets, color de perla amb garlandes de flors i nius de t\u00f3rtores, tot \u00e9s adequat i somrient; pertot es veu el gust senzill i alegre d\u2019una \u00e0nima tan candorosa com modesta. Els mobles, des dels llits al vetllador, s\u00f3n de fustes clares, primets, esvelts i d\u2019elegant dibuix. El sol s\u2019enriola en tot all\u00f2 que fereix, i, despr\u00e9s d\u2019emmirallar-se en l\u2019aigua i espill del lavabo, juga amb sos reflexos inquiets entre les canyes daurades del sostre, animant de passada les flors de la jardinera suspesa en l\u2019aire.<\/p>\n\n\n\n

Mil voltes he pensat que, si els ocells la sabessin, prendrien volunt\u00e0riament aquesta cambra com a delici\u00f3s gabial. Per fi, en la porta del pis sonen novament el timbre i el conf\u00f3s soroll de repetides sotragades.<\/p>\n\n\n\n

La nena s\u2019escapa corrent.<\/p>\n\n\n\n

II<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No anava errada: \u00e9s el vailet del pa; un noi espigadet, ros, que, amb sa bruseta de vions blaus, ses calces de pana i ses espardenyetes, est\u00e0 declarant ben b\u00e9 son humil estament.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s tan jovenet que ni pot muntar la panera fins al pis: la deixa en el primer repl\u00e0 de l\u2019escala, i sols puja amb dos pans llargaruts que porta encreuats arran del pit i abra\u00e7adets com si li inspiressin tendresa. Sembla l\u2019est\u00e0tua del m\u00e0rtir del treball, gel\u00f3s de sa pr\u00f2pia creu.<\/p>\n\n\n\n

Si sols truqu\u00e9s amb el timbre, la nena podria confondre\u2019l amb qualsevol: per aix\u00f2 comen\u00e7a a sotragar la porta, a xiular, a picar amb els peus, com gos fidel que delira per veure son amo.<\/p>\n\n\n\n

I surt la noia entrebancant-se amb la criada que obre la porta, i el rostre d\u2019aquella, com el del vailet esclaten de joia<\/p>\n\n\n\n

La blancor de la nena, rival de la de son davantal, contrasta fortament amb el vestit pols\u00f3s del primerenc obrer. En l\u2019una hi ha representada la imatge del benestar i d\u2019un rosat esdevenidor; en l\u2019altre la predestinaci\u00f3 del treball manual amb totes ses conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Feia poc temps que es coneixien, per\u00f2 del primer jorn s\u2019establ\u00ed ja entre ells aquell corrent secret de confraternitat que, a despit de totes les desigualtats i prevencions que tant separen els homes, uneix tots els \u00e9ssers innocents.<\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7aren per guaitar-se i somriure; despr\u00e9s es tocaren suaument el vestit abans de dir-se res; i, trencat el gel de la infantil vergonya, sostingueren animats di\u00e0legs, i un i altre esperaven cada jorn l\u2019hora de veure\u2019s, com dos enamorats. Aviat nasqu\u00e9 entre ells el desig d\u2019obsequiar-se m\u00fatuament amb el canvi de floretes, estampes, confits i altres foteses, de les quals la millor part requeia sempre en benefici del vailet. Qualsevol hauria pogut creure que naixia en ells el sentiment de l\u2019amor.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Que has perdut la pilota que et vaig donar ahir? \u2014pregunt\u00e0 la nena.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Mira-la \u2014respongu\u00e9 ell traient-se-la de la butxaca\u2014. Veus? Avui et porto coca. I te\u2019n portar\u00e9 cada dia.<\/p>\n\n\n\n

\u2014En donarem al canari: oi?<\/p>\n\n\n\n

I, estirant-lo per la m\u00e0, la noia men\u00e0 son company al menjador, on fins aleshores mai no havia estat. Ja el canari semblava esperar-los, tot mal ajocat a la canyeta i amb les daurades ales a punt de saltar fins als ferros.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Mira\u2019l, que buf\u00f3! Titit, titit\u2026! Pren una molleta i d\u00f3na-li\u2019n, vailet. Jo per aquest cant\u00f3; tu per aquell altre.<\/p>\n\n\n\n

El canari saltava dels ferros a la canya, de la canya als ferros; ara a la dreta, ara a l\u2019esquerra; picant, piulant, no sabent on girar-se i esbategant les ales i la cueta amb sens igual vivesa. Els nens semblaven dues flors, el canari una papallona, i, a voltes, les ales d\u2019aquest i els cabells d\u2019aquells es confonien en una sola fulla d\u2019or que un mateix al\u00e8 eri\u00e7ava.<\/p>\n\n\n\n

Mentrestant, els pares de la noia, amb rialleta de felicitat, contemplaven aquell joc innocent abra\u00e7ats per la cintura, com per m\u00e9s enlla\u00e7ar els vincles de protecci\u00f3 i defensa que per la vida de llur filla tenien contrets. L\u2019anell de promesa, ferit pel sol, llu\u00efa en el dit de la mare com estel de felicitat, enlluernant el pobre vailet cada volta que sos ulls topaven amb aquella brillantor.<\/p>\n\n\n\n

Ja cansats de voltar la g\u00e0bia, la nena agaf\u00e0 son company\u00f3 per mostrar-li un ver magatzem de joguines. El vailet somreia, al mateix temps que lluitava per anar-se\u2019n, com a home esclau de l\u2019obligaci\u00f3. Per\u00f2 la nena el retenia cridant-li l\u2019atenci\u00f3 sobre cada una d\u2019aquelles prodigalitats de l\u2019amor paternal.<\/p>\n\n\n\n

Ara donava corda a una nina vestida d\u2019amazona que sortia disparada en son cavallet i es posava a voltar i m\u00e9s voltar com per l\u2019arena d\u2019un circ; despr\u00e9s li treia una miniatura de sal\u00f3 de ball, ornat amb una magnific\u00e8ncia capa\u00e7 de despertar en el pobre vailet perilloses ambicions; venien, per \u00faltim, capses de sorpresa, estereoscopis, c\u00e8rcols amb cascavells, cordes de jugar a juli, pilotes, bales de vidre i, en fi, com hem dit abans, tot un magatzem de prodigalitats, tota una metrallada de desigs que inconscientment podia clavar en el cor del pobre vailet.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Veus, que \u00e9s bonic? \u2014preguntava la noia amb el candor de sa innoc\u00e8ncia\u2014. Mira: aix\u00f2, all\u00f2 i aquestes vistes m\u2019ho varen portar els Reis. El sal\u00f3 i la cuineta me\u2019ls van comprar despr\u00e9s del xarampi\u00f3. Aquest cotxet era per a anar a passeig quan no caminava, quan era petita: saps? Ara no m\u2019hi porten mai\u2026, ara ja s\u00f3c gran: no\u2026? I, els teus pap\u00e0s, que no te\u2019n compren, de joguines? \u2014El vailet l\u2019escoltava amb bondadosa rialleta\u2014. Que no en tens, de pap\u00e0s?<\/p>\n\n\n\n

Una ombra de tristor cobr\u00ed el front del vailet, qui despr\u00e9s de reflexionar un xic, respongu\u00e9:<\/p>\n\n\n\n

\u2014No.<\/p>\n\n\n\n

La nena arrug\u00e0 les entrecelles.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Doncs qui et compra joguines?<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ning\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Te\u2019n porten els Reis: oi?<\/p>\n\n\n\n

\u2014Tampoc.<\/p>\n\n\n\n

Si dura m\u00e9s l\u2019interrogatori, el vailet esclata en plors. Una criatura m\u00e9s jove que ell el feia pensar en sa trista sort per primer cop a la vida.<\/p>\n\n\n\n

El vailet era bord, i de mans de la dida que s\u2019encarreg\u00e0 de criar-lo pass\u00e0 a les del flequer a qui servia, sense que ell mateix es don\u00e9s compte exacte de com havia succe\u00eft. Recordava que molts l\u2019anomenaven \u00abbordet\u00bb, i ell jamai s\u2019havia fixat en el sentit d\u2019aquesta paraula; recordava tamb\u00e9 que ning\u00fa no li havia comprat joguines; i, contemplant aquella aur\u00e8ola d\u2019amor entorn de la nena, s\u2019adonava ara, per primera volta, de sa pr\u00f2pia sort, que li sembl\u00e0 molt trista. Per\u00f2 no per aix\u00f2 vei\u00e9 amb prou claredat son origen ni son present, ni molt menys all\u00f2 que mai ning\u00fa no pot veure: son esdevenidor.<\/p>\n\n\n\n

Sortosament el vailet tenia pocs anys! Aix\u00ed, no es capfic\u00e0 per la seva sort, ni l\u2019enyoran\u00e7a de pares, d\u2019ell fins llavors desconeguda, no deix\u00e0 en son cor altre rastre que un llamp al cel.<\/p>\n\n\n\n

Aviat qued\u00e0 distret, i, amb la pilota i un parell de bales de vidre que li regal\u00e0 aquell jorn la nena, baix\u00e0 les escales saltant-les de tres en tres, precedit d\u2019aquells objectes, que feia botar pels esglaons com eixelebrada avantguarda d\u2019un capitost de follets.<\/p>\n\n\n\n

III<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En arribar a baix, el vailet qued\u00e0 clavat, fred, mig mort: la panera havia desaparegut. Les bales i la pilota rodolaren l\u00e0nguidament fins al carrer, abandonades, mentre el pobre vailet, arraulit al peu de l\u2019escala, plorava sense consol. Com presentar-se a son amo? Quina seria sa sort? On aniria a dormir? Potser a la pres\u00f3, en compte del lladre que l\u2019havia robat!<\/p>\n\n\n\n

\u2014Mare, mare meva! \u2014cridava l\u2019infant\u00f3 enmig del desert de sa vida, sense que ning\u00fa respongu\u00e9s a sa veu. I pensava llavors en la nena de dalt, tan estimada de sos pares, tan afortunada, tan exempta de perills consemblants\u2026! I el sanglot del plor l\u2019ofegava\u2014. Mare, mare meva! \u2014repetia en son desconhort. Per\u00f2 la gent que passava a dues camades d\u2019ell, potser la persona de qui demanava consol, seguia indiferent. I no perqu\u00e8 el malaurat estigu\u00e9s, com el ver dolor, amagat a la vista dels homes. S\u2019hauria esdevingut el mateix si no ho hagu\u00e9s estat. Qu\u00e8 significa un noi que plora? No ploren tots? Per qu\u00e8 cercar-ne la causa? Deixeu, doncs, consumir el desconhort del bordet en l\u2019ombra, que \u00e9s l\u2019element de sa exist\u00e8ncia! El temps, el m\u00e9s ferm company, ja el consolar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Mireu: fins un altre infant\u00f3, innocent com un \u00e0ngel, va a clavar una sageta m\u00e9s al prou destrossat cor del vailet apropiant-se-li les bales i la pilota, \u00fanic patrimoni que aquest devia a la liberalitat humana! Per\u00f2 qu\u00e8 hi vol dir\u2026?, ja es consolar\u00e0, el bordet! La v\u00e0lua d\u2019aquells objectes, mal que representin l\u2019\u00fanica il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019un infortunat de naixen\u00e7a, poc mereix la pena de plorar-los.<\/p>\n\n\n\n

El pobre noiet no ho devia veure aix\u00ed quan, amb les mans a les butxaques, anava pels carrers corrent i lliurat al m\u00e9s gran dels desconhorts.<\/p>\n\n\n\n

Ni ell mateix sabia on anava: el desig d\u2019un desenlla\u00e7 o altre l\u2019encaminaven cap a la botiga de son amo; l\u2019esparverament el desviava a camins oposats.<\/p>\n\n\n\n

IV<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El mat\u00ed seg\u00fcent la nena esper\u00e0 debades el vailet. No sent\u00ed sotragar la porta ni xiular: darrere un cop de timbre aparagu\u00e9 un xicot\u00e0s de vint anys, cobert l'ample pit amb una flassada blanca i portant a l'espatlla un gran paner, del qual tragu\u00e9, amb fort disgust de la nena, el pa que abans duia el vailet.<\/p>\n\n\n\n

Tres jorns seguits tingu\u00e9 la nena igual desengany.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 On \u00e9s, el vailet? - pregunt\u00e0 a la fi.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Ja no vindr\u00e0 m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, que vindr\u00e0 - replic\u00e0 la nena picant de peus.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Oh!, si ja no el tenim! No veus que era dolent? - afeg\u00ed aquell xicot -. Per qu\u00e8 el vols, el vailet?<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Doncs tu tamb\u00e9 em portar\u00e0s coca - digu\u00e9 la noia senzillament.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Ah!, vols coca! Aix\u00f2 rai! Cada mat\u00ed coca ensucrada, i serem amics: oi?<\/p>\n\n\n\n

I la nena, amb l'esperan\u00e7a que aquesta promesa li oferia, se n'entr\u00e0 al menjador tot saltant alegrement.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Titit! - digu\u00e9 al canari -; dem\u00e0 tindrem coca.<\/p>\n\n\n\n

——–X——–<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Amb Narc\u00eds Oller (1846-1930) \u2014veritable patriarca de la novel\u00b7la catalana contempor\u00e0nia\u2014 es pot dir que la narrativa de l\u2019\u00e8poca de la Renaixen\u00e7a assoleix uns nivells formals i ideol\u00f2gics realment importants. Oller fou un dels primers escriptors peninsulars que s\u2019entusiasm\u00e0 pel naturalisme franc\u00e8s, per\u00f2 malgrat que els cr\u00edtics de l\u2019\u00e8poca l\u2019encasellaren dins aquest corrent, ja el mateix \u00c9mile Zola s\u2019adon\u00e0 que el nostre escriptor se\u2019n separava de manera substancial.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Narc\u00eds Oller I Todos os dias, \u00e0s oito da manh\u00e3 com o toque do despertador, uma menina de quatro anos abre os olhos. A primeira palavra que sai dos seus l\u00e1bios \u00e9 \u201cMam\u00e3e!\u201d; a primeira que eles balbuciaram, e aquela que, certamente, v\u00e3o pronunciar com ternura enquanto tiverem vida. A m\u00e3e fecha o missal que… Continueu llegint El vailet del pa<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-852","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/852","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=852"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/852\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7741,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/852\/revisions\/7741"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}