El poble patia, des de feia molts anys, d'una mala ferida. Gent forastera,\narribada de tot arreu, constru\u00efa una presa per tallar el riu; volien dominar-lo,\nlligar-lo per fer electricitat, i l'aigua de l'embassament havia de colgar el\npoble i l'enterraria per sempre m\u00e9s. Van ser uns temps molts durs,\nesgarrifosos, male\u00efts. Ning\u00fa no pensava en la gent que havia de quedar-se\nsense casa, sense saber on anar ni qu\u00e8 fer.<\/p>\n\n\n\n
Mentre la presa creixia sense\nparar, nit i dia, tot un poble angoixat lluitava a la desesperada per poder\nsobreviure. A la fi va ser aconseguit all\u00f2 que tothom volia. Una nit, els\nhomes van ser convocats a reuni\u00f3 i se'ls va fer saber que en el termini de\ndos anys \u2014 els que calien per acabar la presa \u2014, seria constru\u00eft un poble\nnou, i que, arribat el moment d'abandonar el vell, pagarien a cadasc\u00fa tot all\u00f2\nque l'aigua s'engol\u00eds. A m\u00e9s a m\u00e9s, els caps de casa cobrarien com a\nindemnitzaci\u00f3, cinquanta mil pessetes per cada membre de la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n
En aquell mateix moment, el poble va revifar, la gent, esgotada, seca, va retrobar la il\u00b7lusi\u00f3 i l'alegria \u2014 entreviades tanmateix d'una certa tristor\u2014 ; van comen\u00e7ar els somnis, les esperances, els projectes, i va comen\u00e7ar tamb\u00e9 la nit d'amor del coix Silveri\u2026<\/p>\n\n\n\n
***<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Qui m'havia de dir que em donarien cinquanta mil pessetes per\naquesta pelleringa del vell Basili! \u2014caboriejava el coix Silveri mentre\npujava pel carrer\u00f3 de la Cresta, cam\u00ed de casa seva\u2014. Cinquanta mil\npessetes!<\/p>\n\n\n\n
Es va aturar un moment a mig carrer\u00f3. La xifra l'enlluernava, encisadora.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Cinquanta bitllets dels grossos!<\/p>\n\n\n\n
Tres portes m\u00e9s amunt, el gos de can Nicasi, lligat a la roda del carro, va\nbordar amb r\u00e0bia i va esgaiar el silenci nocturn; un gat esfere\u00eft es va\nesmunyir arran de paret per la cantonada de la botiga de Pons. Silveri,\ncapficat, va continuar la pujada.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 I jo, que no volia altre sin\u00f3 que el vell rebent\u00e9s com m\u00e9s aviat millor.\nAra resulta que me'n donen un dineral! Un dineral per un carn\u00fas de m\u00e9s de\nsetanta anys que no pot ni moure's! D'aix\u00f2 se'n diu un bon negoci\u2026 Mai no\nsaps per on t'ha de venir la sort, diuen, i \u00e9s una bona veritat! Mira per on, el\nvell val una fortuna. Per\u00f2, cony!, ara que hi penso, tamb\u00e9 haurien pogut fer\naix\u00f2 quan la sogra encara era viva! Ara serien cinquanta mil peles m\u00e9s!\nTanmateix la bruixa es va morir a temps, per fer-me l'arquet. I diria que a\nprop\u00f2sit, si no fos que aleshores ning\u00fa, ni ella que semblava ensumar-ho\ntot, no sabia el que havia de passar. Red\u00e9u! \u00c9s que li ha anat ben prim! Si\nencara deu estar calenta\u2026 Malaguanyada vella! I com deu riure, la bruixa,\nensenyant les genives esdentegades, si ara em pot veure. \u00abNo cobrar\u00e0s els\nmeus ossos, Silveriet!\u00bb, deu pensar. De tota manera, encara en traur\u00e9 un bon\npessic: cinquanta mil del vell, cinquanta mil per la meva dona, cinquanta\nmil per cadascun dels tres nois i cinquanta mil de mi mateix. Aix\u00f2 fan\u2026 A\nveure\u2026<\/p>\n\n\n\n
Silveri es va parar i va fer comptes lentament, amb els dits:<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Cent mil\u2026 dues-centes mil\u2026 Tres-centes mil pessetes!<\/p>\n\n\n\n
Es va quedar embadalit. Tres-centes mil pessetes! Aix\u00f2 volia dir moltes\nquinzenes de treball a la mina, centenars de dies al ras palejant carb\u00f3, milers\nd'hores d'engolir pols de lignit, i d'escopir-lo. I ara li arribarien tots aquells\ndiners de cop, sense haver d'esllomar-se per guanyar-los, com un miracle\u2026<\/p>\n\n\n\n
\u2014 El primer que far\u00e9, en cobrar-les, ser\u00e0 comprar una televisi\u00f3, m\u00e9s\ngrossa i m\u00e9s bonica que la de la meva cunyada! Aix\u00ed no haurem d'anar\nsempre seguit a casa d'ella a veure les pel\u00b7l\u00edcules, el mateix que si an\u00e9ssim a\ndemanar caritat! A m\u00e9s, ja n'estic fart que sempre doni a entendre a la meva\ndona que el seu marit \u00e9s encarregat de la mina i jo nom\u00e9s un pe\u00f3 de mala\nmort, que ell guanya un bon sou, que nosaltres no tenim mai un ral i que ni\nla casa on vivim \u00e9s nostra. \u00c9s que la sang se'm fa agra nom\u00e9s de veure-la!\nL'escanyaria! Si jo hagu\u00e9s pogut anar a estudi com el seu home ja en\nparlar\u00edem, per\u00f2 no he tingut altre d\u00e9u que pencar des que vaig n\u00e9ixer\u2026! Ah,\nper\u00f2 ara les coses canviaran! Ells, que viuen sols, nom\u00e9s cobraran cent mil\npessetes\u2026 Aix\u00f2 els cour\u00e0! A veure si la r\u00e0bia els rebenta el fel! Tanmateix,\nencara em queden dos anys de rosegar-me els punys!<\/p>\n\n\n\n
La gossa Flor, que l'havia sentit arribar des de la porta de casa, va eixir a\nrebre'l i li va fregar les cames.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Passa fora!<\/p>\n\n\n\n
Li va engegar una puntada de peu, i l'animal, adolorit, va fugir entre\nnyagols.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Dos anys \u00e9s molt temps. Molt! I el vell no est\u00e0 gaire cat\u00f2lic, sobretot\ndes que vam enterrar la vella. Es passa el dia assegut a la cadira, sense dir\nparaula, com si no tingu\u00e9s llengua! Mira que si arriba a morir-se fotrem una\nbona jugada: cinquanta mil peles al clatell! A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta tarda no\nfeia altra cosa que tossir. He d'avisar el metge; que se'l miri i, si conv\u00e9, que\nli doni la penicil\u00b7lina o el que calgui! Ha d'aguantar com sigui fins al dia\nque ja m'haur\u00e9 embutxacat els diners\u2026 \u00c9s clar que, aix\u00f2, no ho puc dir a la\ndona\u2026 A fi de comptes, el vell \u00e9s el seu pare, i comprenc que li tingui\nvoluntat\u2026 Dos anys! Avui l'haurien d'enfonsar, el poble!<\/p>\n\n\n\n
Va entrar al pati de casa. El vell Basili dormia a l'habitaci\u00f3 de la planta\nbaixa que donava a l'entrada; Silveri s'hi va acostar i va parar l'orella: al cap\nd'una estona va sentir la tos tova del seu sogre i va moure el cap amb\npreocupaci\u00f3. Va estar a punt d'entrar, per\u00f2 s'ho va repensar i va emprendre\nescales amunt, cap al primer pis.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Val m\u00e9s que no s'adoni que em preocupo massa per ell. Sap que mai\nno l'he pogut pair, i massa inter\u00e8s per part meva\u2026 Al capdavall, les\ncinquanta mil pessetes que cobrar\u00e9 per ell, a dreta llei s\u00f3n seves. I en pot fer\nel que vulgui. D'aix\u00f2, valdr\u00e0 m\u00e9s que se n'encarregui la Joana, que \u00e9s la\nseva filla\u2026<\/p>\n\n\n\n
De sobte es va aturar a mitja escala, trasbalsat per una idea que li havia\npassat pel cervell com un llampec. Agafat a la barana de fusta va cavil\u00b7lar\nuna llarga estona.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Com no hi he pensat abans! Aquesta ser\u00e0 una bona jugada\u2026<\/p>\n\n\n\n
I va acabar de pujar els graons que li faltaven, ranquejant d'aquella cama\nque les rodes d'un vag\u00f3 carregat de carb\u00f3 li havien desgraciat dotze anys\nenrere\u2026<\/p>\n\n\n\n
Dins l'habitaci\u00f3 a les fosques, la dona, ajaguda al costat d'ell, damunt el\nllit, l'escoltava.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 En poques paraules \u2014 va acabar Silveri \u2014. El dia que marxarem del\npoble ens donaran cinquanta mil pessetes per persona. M'entens? Cinquanta\nmil pessetes! \u00c9s a dir, que a nosaltres, que som sis a casa, ens en pertoquen\ntres-centes mil.<\/p>\n\n\n\n
Va callar. A les fosques endevinava la cara de la dona, la seva expressi\u00f3\nsubmisa i resignada de sempre.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Aix\u00f2 s\u00f3n molts diners, Joana. Podrem fer moltes coses. Pensa,\npensa\u2026!<\/p>\n\n\n\n
Silveri va abaixar la veu:<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Per\u00f2 encara en podrem treure m\u00e9s\u2026 Aix\u00f2, no ho faran fins d'aqu\u00ed a\ndos anys\u2026 No m'entens, Joana? Fins d'aqu\u00ed a dos anys\u2026<\/p>\n\n\n\n
La dona es va estremir quan la m\u00e0 de Silveri va comen\u00e7ar a buscar-li els\npits.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Ells han dit que pagarien aquests diners per cada membre de la\nfam\u00edlia. \u00c9s el tracte. En tot aquest temps que falta podr\u00edem tenir un altre\nfill\u2026 Pensa quin munt de diners\u2026!<\/p>\n\n\n\n
Va arromangar-li la camisa. La dona es va encongir; despr\u00e9s,\nacovardida, sense for\u00e7a, va comen\u00e7ar a plorar silenciosament.<\/p>\n\n\n\n
\u2014 Seran cinquanta mil pessetes m\u00e9s, Joana\u2026 Cinquanta mil pessetes\u2026\n\u2014 li repetia Silveri a l'orella\u2026<\/p>\n\n\n\n
——–X——– <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Jesus-Moncada.jpg\")
<\/figure>Jes\u00fas Moncada<\/strong> (1941 \u2013 2005) narrador i traductor. En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat m\u00edtic de l'antiga poblaci\u00f3 de Mequinensa \u2013negada sota les aig\u00fces del riu Ebre.<\/p>\n\n\n\n Autor dels llibres de contes, Hist\u00f2ries de la m\u00e0 esquerra (1981), El Caf\u00e8 de la Granota (1985) i Calaveres at\u00f2nites (1999) i de les novel\u00b7les, Cam\u00ed de sirga (1988), La galeria de les est\u00e0tues (1992) i Estremida mem\u00f2ria (1997). Les seves obres han estat tradu\u00efdes a una dotzena de lleng\u00fces. El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castell\u00e0, del franc\u00e8s i de l'angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n Associaci\u00f3 d\u2019escriptors en llengua catalana<\/a> <\/em> <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Do livro Hist\u00f3rias da m\u00e3o esquerda, de Jes\u00fas Moncada H\u00e1 muitos anos que o povoado precisava suportar gente de fora, que tinha vindo construir uma represa que cortaria o rio; queriam domar e aprisionar suas \u00e1guas para produzir energia el\u00e9trica, mas o pre\u00e7o seria a inunda\u00e7\u00e3o da cidadezinha, que ficaria sepultada para sempre. Foram tempos… Continueu llegint Nit d'amor del Coix Silveri<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6343","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6343","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6343"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6343\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7751,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6343\/revisions\/7751"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6343"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6343"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/palavras-i-paraules.com.br\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6343"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}