Joana Raspall (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les.
El bany
La nina de drap
que més m'estimava
s'ha descolorit
perquè l'he banyada.
Quan la mare em renta,
jo també tinc por
que em descoloreixin
l'aigua i el sabó.
Cada dia ho miro...
però veig que no.
Amic, vols venir?
Fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules.
Poques en direm
i ben escoltades
amb pau dins del cor,
llum en les mirades.
Amic, vols venir?
La tarda és tan clara!
Oferiment
Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.
Estic gelosa
d'aquesta imatge meva
que portes dintre.
Entre tu i ella,
el dubte no fa nosa,
ni la distància.
Som, ella i jo, ben bé una sola cosa?
Joan Alcover i Maspons (1854-1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana.
Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. Potser el cas més popular és La Balanguera. Joan Alcover es va inspirar en una cançó popular mallorquina on apareix un personatge femení anomenat "Balanguera" ("La Balanguera fila, fila, / la Balanguera filarà; / posau foc a sa caldera: / sa caldera bullirà").
D'entre les versions ja fetes, suggerim la interpretada per na Maria del Mar Bonet. Cliqueu aquí per escoltar-la.
La Balanguera
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Miquel Martí i Pol (1929 – 2003) va ser un dels més populars poetes del segle XX. La seva obra es caracteriza per la seva simplicitat, sinceritat i gran humanitat.
Va publicar més de 1500 poemes, d'entre els quals destaquen: "El meu país", "Estimada Marta", "30 poemes en 3 temps" i "Un hivern plàcid".
L'Elionor
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
Català 
Português do Brasil