Llegendes brasileres

Al mig de la selva brasilera, hi viu la Caipora. D’acord amb la mitologia tupí-guaraní, és un ésser fantàstic, encarregat de protegir la selva i els animals que hi viuen. Caipora, en tupí-guaraníi, vol dir habitant de la selva .

La seva aparença canvia segons la regió del Brasil. Hi ha llocs on és una bèstia pilosa. En d’altres, adquireix la forma d’una índia petita, de pell fosca, cabells roigs i nua. Pot ser, també, un indi vell i pilós. Està sempre muntada en un tipus de porc senglar i porta una vara a la mà. 

La Caipora és molt eixerida, i s’amaga tan bé que és molt difícil veure-la. Hi ha vegades que passa tan de pressa que la persona només sent una ràfega de vent, però no! És la Caipora! També imita perfectament els crits dels animals i els cants dels ocells; tu et penses que estàs sentint el guacamai, però no! És la Caipora.

Ella és la guardiana de la vida animal salvatge. Ginya tota mena de trampa al caçador, sobretot al que abat més animals del que necessita. Foragita les preses, apallissa els gossos de caça, i simula els sorolls de les bèsties per tal de desorientar els caçadors. Hi ha vegades que els fa dormir, i quan es desperten, són a dalt d’un arbre! Xiula, espetega les branques, i així els fa perdre el camí. Segons la creença popular, és principalment als divendres, als diumenges i als dies sants, que no fa profit sortir a la caça, perquè la Caipora està més atenta que mai. Però hi ha una manera d’enganyar-la. A ella li agrada moltíssim el tabac. Així, abans de sortir per caçar al bosc, en una nit de dijous, cal deixar-li tabac de mastegar en un tronc d’arbre i dir en veu alta: “Pren-ne, Caipora, deixa anar-me'n”. La bona sort d’un caçador és atribuïda als regals que aquest li ofereix.